con (Diccionari)

con
1. m. GEOM. Cos limitat per una superfície cònica tancada (superfície lateral del con) i un pla (base del con), el qual talla la superfície cònica segons una corba tancada.
2. m. BOT. Estròbil o pinya de les coníferes.
3. m. BIOL. Denominació de diverses estructures anatòmiques que són cèl·lules neuroepitelials especialitzades en la recepció d'estímuls de llum cromàtica.
4. con de dejecció GEOL. Part inferior d'un torrent, formada quan este arriba a la vall principal o acaba el seu curs.
5. con de llum Feix de rajos de llum divergents.
6. con d'ombra Espai ocupat per l'ombra d'un cos.
7. con terminal Porció terminal de la medul·la.
8. con vegetatiu BOT. Àpex vegetatiu.

con (Traducció Valencià-Castellà)

con m. 1. cono.
2. con de dejecció cono de deyección.
3. con de llum cono de luz.
4. con d'ombra cono de sombra.
5. con terminal
6. con vegetatiu cono vegetativo.

con (Traducció Castellà-Valencià)

con prep. 1. amb. Viaja con una amiga. ® Viatja amb una amiga. Escribe con lápiz. ® Escriu amb llapis. Es una chica con talento. ® una xica amb talent.
2. [ expresando queja o pesar ] tant -a ( adv. ). Con lo contento que estaba, y mira lo que ha pasado. ® Tant content que estava, i mira el que ha passat.
3. [ con un infinitivo ] amb (o només ) que. Con estudiar tres horas no es suficiente. ® Amb que estudies tres hores no n'hi ha prou.
4. [ con el significado de 'a pesar de' ] a pesar de, malgrat, tot i, a desgrat de. Con ser tan rico, no es feliz. ® A pesar de ser tan ric, no és feliç.
5. [ como complemento de los verbos 'poder' y 'atreverse' ].
6. [ como complemento del verbo 'aguantarse' y equivalentes ].
7. ¡vaya con...! ves per on!
8. con sólo [ mb (o només) que [verbo en subjuntivo ]
9. con tal de que amb que.
10. con todo amb tot, tot i, tot i això.
11. para con amb, vers, envers.

Et pot interessar