concórrer (Diccionari)

concórrer
1. v. intr. Trobar-se simultàniament en un mateix lloc diverses persones. Tots concorregueren a vore els focs d'artifici.
2. v. intr. Trobar-se simultàniament en un mateix lloc, en un mateix objecte o en una mateixa persona diverses coses. Dos línies que concorren en un punt. En ella concorren grans qualitats.
3. v. intr. Ocórrer alhora. Els terratrémols van concórrer en dos punts molt distants.
4. v. intr. Contribuir, cooperar a un efecte. Moltes causes concorregueren en el seu fracàs.
5. v. intr. Coincidir amb altres a pretendre una mateixa cosa. Concórrer a un lloc de treball.

concórrer (Traducció Valencià-Castellà)

concórrer v. intr. 1. concurrir ( v. tr. ).
2. [ participar en un concurs ] participar en un certamen.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb concórrer (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
concórrer






Participi
concorregut
concorreguda
concorreguts
concorregudes



Gerundi
concorrent






INDICATIU
Present
(jo) concórrec
(tu) concorres
(ell/ella/vosté) concorre
(nosaltres) concorrem
(vosaltres) concorreu
(ells/elles/vostés) concorren

Perfet
(jo) he concorregut
(tu) has concorregut
(ell/ella/vosté) ha concorregut
(nosaltres) hem concorregut
(vosaltres) heu concorregut
(ells/elles/vostés) han concorregut

Passat simple
(jo) concorreguí
(tu) concorregueres
(ell/ella/vosté) concorregué
(nosaltres) concorreguérem
(vosaltres) concorreguéreu
(ells/elles/vostés) concorregueren

Passat perifràstic
(jo) vaig concórrer
(tu) vas (o vares) concórrer
(ell/ella/vosté) va concórrer
(nosaltres) vam (o vàrem) concórrer
(vosaltres) vau (o vàreu) concórrer
(ells/elles/vostés) van (o vàren) concórrer

Imperfet
(jo) concorria
(tu) concorries
(ell/ella/vosté) concorria
(nosaltres) concorríem
(vosaltres) concorríeu
(ells/elles/vostés) concorrien

Plusquamperfet
(jo) havia concorregut
(tu) havies concorregut
(ell/ella/vosté) havia concorregut
(nosaltres) havíem concorregut
(vosaltres) havíeu concorregut
(ells/elles/vostés) havien concorregut

Passat anterior
(jo) haguí concorregut
(tu) hagueres concorregut
(ell/ella/vosté) hagué concorregut
(nosaltres) haguérem concorregut
(vosaltres) haguéreu concorregut
(ells/elles/vostés) hagueren concorregut

Futur
(jo) concorreré
(tu) concorreràs
(ell/ella/vosté) concorrerà
(nosaltres) concorrerem
(vosaltres) concorrereu
(ells/elles/vostés) concorreran

Futur perfet
(jo) hauré concorregut
(tu) hauràs concorregut
(ell/ella/vosté) haurà concorregut
(nosaltres) haurem concorregut
(vosaltres) haureu concorregut
(ells/elles/vostés) hauran concorregut

Condicional
(jo) concorreria
(tu) concorreries
(ell/ella/vosté) concorreria
(nosaltres) concorreríem
(vosaltres) concorreríeu
(ells/elles/vostés) concorrerien

Condicional perfet
(jo) hauria concorregut
(tu) hauries concorregut
(ell/ella/vosté) hauria concorregut
(nosaltres) hauríem concorregut
(vosaltres) hauríeu concorregut
(ells/elles/vostés) haurien concorregut

SUBJUNTIU
Present
(jo) concórrega
(tu) concórregues
(ell/ella/vosté) concórrega
(nosaltres) concorreguem
(vosaltres) concorregueu
(ells/elles/vostés) concórreguen

Perfet
(jo) haja concorregut
(tu) hages concorregut
(ell/ella/vosté) haja concorregut
(nosaltres) hàgem concorregut
(vosaltres) hàgeu concorregut
(ells/elles/vostés) hagen concorregut

Imperfet
(jo) concorreguera
(tu) concorregueres
(ell/ella/vosté) concorreguera
(nosaltres) concorreguérem
(vosaltres) concorreguéreu
(ells/elles/vostés) concorregueren

Plusquamperfet
(jo) haguera concorregut
(tu) hagueres concorregut
(ell/ella/vosté) haguera concorregut
(nosaltres) haguérem concorregut
(vosaltres) haguéreu concorregut
(ells/elles/vostés) hagueren concorregut

IMPERATIU
Present

concorre (tu)
concórrega (ell/ella/vosté)
concorreguem (nosaltres)
concorreu (vosaltres)
concórreguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar