confirmar
1.
v. tr.
Refermar, fer encara més ferm, més segur, corroborar.
Això confirma les meues esperances.
2.
v. pron.
Refermar-se.
Em confirme en el que he dit.
3.
v. tr.
Mantindre (una decisió, algú en un càrrec, etc.).
Confirmar un tribunal una sentència. L'han confirmat en el càrrec de governador.
4.
v. tr.
Fer vàlid per un assentiment formal, per una sanció necessària, ratificar.
Confirmar l'assistència a un convit. Confirmar la comanda feta pel representant.
5.
a.
v. tr.
Donar nova o definitiva seguretat de la certesa (d'una cosa), corroborar.
Els fets confirmen els seus pronòstics. Confirmar un rumor, una notícia.
b.
v. pron.
A la fi es confirmaren tots els rumors.
6.
v. tr.
Verificar, comprovar.
Han confirmat la seua desaparició.
7.
a.
v. tr. REL.
Administrar (a algú) el sagrament de la confirmació.
b.
v. tr.
[
p. anal.
i
iròn.
]
Bufetejar.