confondre
1.
a.
v. tr.
Reunir, mesclar (coses anàlogues) de manera que no es poden distingir les unes de les altres.
Confondre dos rius les seues aigües.
b.
v. pron.
La blavor del mar i la del cel es confonen en l'horitzó. Es va confondre amb la multitud.
2.
v. tr.
Prendre l'una per l'altra (dos persones o dos coses que s'assemblen), identificar falsament.
El confonc amb el germà. Confondre dos carrers.
3.
v. tr.
Torbar, desconcertar, desbaratar, reduint a la impotència, deixant sense saber què dir.
Jaume I confongué les hosts sarraïnes. La seua rèplica el va deixar confós.
4.
v. tr.
Fer sentir vergonya, especialment ferint la modèstia, la humilitat.
Em confonia amb els seus elogis.
5.
v. pron.
Fondre's, desfer-se en excuses, en compliments, etc.