conjurar (Diccionari)

conjurar
1. a. v. tr. Fer un conjur. Conjurar els dimonis, les ombres dels morts, els elements.
b. v. tr. [ p. anal. ] Pregar (algú) amb insistència en nom d'alguna cosa sagrada, cara, etc. Et conjure per la meua vida que no ho faces.
2. v. tr. Allunyar amb un conjur. Conjurar el perill, la crisi.
3. v. pron. Fer una conjuració. S'havien conjurat per fer un atemptat.
4. v. pron. Combinar-se desfavorablement les coses. Tot es va conjurar en contra seu.

conjurar (Traducció Valencià-Castellà)

conjurar v. tr., intr. i pr. conjurar.

conjurar (Traducció Castellà-Valencià)

conjurar v. tr., intr. i pr. conjurar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb conjurar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
conjurar






Participi
conjurat
conjurada
conjurats
conjurades



Gerundi
conjurant






INDICATIU
Present
(jo) conjure
(tu) conjures
(ell/ella/vosté) conjura
(nosaltres) conjurem
(vosaltres) conjureu
(ells/elles/vostés) conjuren

Perfet
(jo) he conjurat
(tu) has conjurat
(ell/ella/vosté) ha conjurat
(nosaltres) hem conjurat
(vosaltres) heu conjurat
(ells/elles/vostés) han conjurat

Passat simple
(jo) conjurí
(tu) conjurares
(ell/ella/vosté) conjurà
(nosaltres) conjuràrem
(vosaltres) conjuràreu
(ells/elles/vostés) conjuraren

Passat perifràstic
(jo) vaig conjurar
(tu) vas (o vares) conjurar
(ell/ella/vosté) va conjurar
(nosaltres) vam (o vàrem) conjurar
(vosaltres) vau (o vàreu) conjurar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) conjurar

Imperfet
(jo) conjurava
(tu) conjuraves
(ell/ella/vosté) conjurava
(nosaltres) conjuràvem
(vosaltres) conjuràveu
(ells/elles/vostés) conjuraven

Plusquamperfet
(jo) havia conjurat
(tu) havies conjurat
(ell/ella/vosté) havia conjurat
(nosaltres) havíem conjurat
(vosaltres) havíeu conjurat
(ells/elles/vostés) havien conjurat

Passat anterior
(jo) haguí conjurat
(tu) hagueres conjurat
(ell/ella/vosté) hagué conjurat
(nosaltres) haguérem conjurat
(vosaltres) haguéreu conjurat
(ells/elles/vostés) hagueren conjurat

Futur
(jo) conjuraré
(tu) conjuraràs
(ell/ella/vosté) conjurarà
(nosaltres) conjurarem
(vosaltres) conjurareu
(ells/elles/vostés) conjuraran

Futur perfet
(jo) hauré conjurat
(tu) hauràs conjurat
(ell/ella/vosté) haurà conjurat
(nosaltres) haurem conjurat
(vosaltres) haureu conjurat
(ells/elles/vostés) hauran conjurat

Condicional
(jo) conjuraria
(tu) conjuraries
(ell/ella/vosté) conjuraria
(nosaltres) conjuraríem
(vosaltres) conjuraríeu
(ells/elles/vostés) conjurarien

Condicional perfet
(jo) hauria conjurat
(tu) hauries conjurat
(ell/ella/vosté) hauria conjurat
(nosaltres) hauríem conjurat
(vosaltres) hauríeu conjurat
(ells/elles/vostés) haurien conjurat

SUBJUNTIU
Present
(jo) conjure
(tu) conjures
(ell/ella/vosté) conjure
(nosaltres) conjurem
(vosaltres) conjureu
(ells/elles/vostés) conjuren

Perfet
(jo) haja conjurat
(tu) hages conjurat
(ell/ella/vosté) haja conjurat
(nosaltres) hàgem conjurat
(vosaltres) hàgeu conjurat
(ells/elles/vostés) hagen conjurat

Imperfet
(jo) conjurara
(tu) conjurares
(ell/ella/vosté) conjurara
(nosaltres) conjuràrem
(vosaltres) conjuràreu
(ells/elles/vostés) conjuraren

Plusquamperfet
(jo) haguera conjurat
(tu) hagueres conjurat
(ell/ella/vosté) haguera conjurat
(nosaltres) haguérem conjurat
(vosaltres) haguéreu conjurat
(ells/elles/vostés) hagueren conjurat

IMPERATIU
Present

conjura (tu)
conjure (ell/ella/vosté)
conjurem (nosaltres)
conjureu (vosaltres)
conjuren (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb conjurar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
conjurar






Participio
conjurado
conjurada
conjurados
conjuradas



Gerundio
conjurando






INDICATIVO
Presente
(yo) conjuro
(tu) conjuras
(el/ella/Ud.) conjura
(nosotros) conjuramos
(vosotros) conjuráis
(ellos/ellas/Uds.) conjuran

Pretérito perfecto simple
(yo) conjuré
(tu) conjuraste
(el/ella/Ud.) conjuró
(nosotros) conjuramos
(vosotros) conjurasteis
(ellos/ellas/Uds.) conjuraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he conjurado
(tu) has conjurado
(el/ella/Ud.) ha conjurado
(nosotros) hemos conjurado
(vosotros) habéis conjurado
(ellos/ellas/Uds.) han conjurado

Pretérito imperfecto
(yo) conjuraba
(tu) conjurabas
(el/ella/Ud.) conjuraba
(nosotros) conjurábamos
(vosotros) conjurabais
(ellos/ellas/Uds.) conjuraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había conjurado
(tu) habías conjurado
(el/ella/Ud.) había conjurado
(nosotros) habíamos conjurado
(vosotros) habíais conjurado
(ellos/ellas/Uds.) habían conjurado

Pretérito anterior
(yo) hube conjurado
(tu) hubiste conjurado
(el/ella/Ud.) hubo conjurado
(nosotros) hubimos conjurado
(vosotros) hubisteis conjurado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron conjurado

Futuro simple
(yo) conjuraré
(tu) conjurarás
(el/ella/Ud.) conjurará
(nosotros) conjuraremos
(vosotros) conjuraréis
(ellos/ellas/Uds.) conjurarán

Futuro compuesto
(yo) habré conjurado
(tu) habrás conjurado
(el/ella/Ud.) habrá conjurado
(nosotros) habremos conjurado
(vosotros) habréis conjurado
(ellos/ellas/Uds.) habrán conjurado

Condicional simple
(yo) conjuraría
(tu) conjurarías
(el/ella/Ud.) conjuraría
(nosotros) conjuraríamos
(vosotros) conjuraríais
(ellos/ellas/Uds.) conjurarían

Condicional compuesto
(yo) habría conjurado
(tu) habrías conjurado
(el/ella/Ud.) habría conjurado
(nosotros) habríamos conjurado
(vosotros) habríais conjurado
(ellos/ellas/Uds.) habrían conjurado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) conjure
(tu) conjures
(el/ella/Ud.) conjure
(nosotros) conjuremos
(vosotros) conjuréis
(ellos/ellas/Uds.) conjuren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya conjurado
(tu) hayas conjurado
(el/ella/Ud.) haya conjurado
(nosotros) hayamos conjurado
(vosotros) hayáis conjurado
(ellos/ellas/Uds.) hayan conjurado

Pretérito imperfecto I
(yo) conjurara
(tu) conjuraras
(el/ella/Ud.) conjurara
(nosotros) conjuráramos
(vosotros) conjurarais
(ellos/ellas/Uds.) conjuraran

Pretérito imperfecto II
(yo) conjurase
(tu) conjurases
(el/ella/Ud.) conjurase
(nosotros) conjurásemos
(vosotros) conjuraseis
(ellos/ellas/Uds.) conjurasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera conjurado
(tu) hubieras conjurado
(el/ella/Ud.) hubiera conjurado
(nosotros) hubiéramos conjurado
(vosotros) hubierais conjurado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran conjurado

Futuro simple
(yo) conjurare
(tu) conjurares
(el/ella/Ud.) conjurare
(nosotros) conjuráremos
(vosotros) conjurareis
(ellos/ellas/Uds.) conjuraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere conjurado
(tu) hubieres conjurado
(el/ella/Ud.) hubiere conjurado
(nosotros) hubiéremos conjurado
(vosotros) hubiereis conjurado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren conjurado

IMPERATIVO
Presente


conjure (el/ella/Ud.)
conjuremos (nosotros)
conjurad (vosotros)
conjuren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar