consciència
1.
f. FILOS./PSIC.
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica caracteritzat com el fet d'adonar-se d'alguna cosa com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l'activitat cerebral o com a relació del jo amb el medi ambient.
2.
a.
Coneixement responsable i personalitzat d'una tasca concreta, d'un deure determinat o d'una situació que afecta seriosament.
Consciència professional. Consciència política, cívica.
b.
a consciència
Bé, sense frau.
c.
cas de consciència
Acció la legitimitat de la qual és dubtosa.
d.
descarregar la consciència
Confessar-se, reparar.
e.
en consciència
D'acord amb els dictats de la consciència.
f.
sense consciència
Sense sentit moral.
g.
tindre la consciència molt ampla
Tindre-la poc estricta.