consentir
1.
a.
v. intr.
Rendir-se a un sentiment, a una obligació, a una opinió, accedir.
Finalment va consentir als seus precs. Consentir a pagar.
b.
v. intr. abs.
Qui calla consentix.
2.
v. tr.
Permetre, tolerar.
La mare li ho consentix tot.
3.
a.
v. pron.
Perdre consistència, resistència, badar-se lleugerament, a conseqüència d'un colp, d'un bac, etc.
El gerro s'ha consentit.
b.
v. pron.
[
p. anal.
]
Vaig caure i se'm va consentir el genoll.