consentit (Diccionari)

consentit -ida
1. adj. Aviciat. Té uns xiquets molt consentits.
2. adj. Que consent, especialment dit del marit que consentix l'adulteri de la seua muller.
3. a. adj. Lleugerament clavillat, sense separació visible. Si hi ha algun plat consentit no el tragues.
b. adj. [ p. anal. ] Tindre la cama consentida.

consentit (Traducció Valencià-Castellà)

consentit -ida adj. consentido -da.

Primera persona singular Participi Formes Impersonals del verb consentir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
consentir






Participi
consentit
consentida
consentits
consentides



Gerundi
consentint






INDICATIU
Present
(jo) consent
(tu) consents
(ell/ella/vosté) consent
(nosaltres) consentim
(vosaltres) consentiu
(ells/elles/vostés) consenten

Perfet
(jo) he consentit
(tu) has consentit
(ell/ella/vosté) ha consentit
(nosaltres) hem consentit
(vosaltres) heu consentit
(ells/elles/vostés) han consentit

Passat simple
(jo) consentí
(tu) consentires
(ell/ella/vosté) consentí
(nosaltres) consentírem
(vosaltres) consentíreu
(ells/elles/vostés) consentiren

Passat perifràstic
(jo) vaig consentir
(tu) vas (o vares) consentir
(ell/ella/vosté) va consentir
(nosaltres) vam (o vàrem) consentir
(vosaltres) vau (o vàreu) consentir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) consentir

Imperfet
(jo) consentia
(tu) consenties
(ell/ella/vosté) consentia
(nosaltres) consentíem
(vosaltres) consentíeu
(ells/elles/vostés) consentien

Plusquamperfet
(jo) havia consentit
(tu) havies consentit
(ell/ella/vosté) havia consentit
(nosaltres) havíem consentit
(vosaltres) havíeu consentit
(ells/elles/vostés) havien consentit

Passat anterior
(jo) haguí consentit
(tu) hagueres consentit
(ell/ella/vosté) hagué consentit
(nosaltres) haguérem consentit
(vosaltres) haguéreu consentit
(ells/elles/vostés) hagueren consentit

Futur
(jo) consentiré
(tu) consentiràs
(ell/ella/vosté) consentirà
(nosaltres) consentirem
(vosaltres) consentireu
(ells/elles/vostés) consentiran

Futur perfet
(jo) hauré consentit
(tu) hauràs consentit
(ell/ella/vosté) haurà consentit
(nosaltres) haurem consentit
(vosaltres) haureu consentit
(ells/elles/vostés) hauran consentit

Condicional
(jo) consentiria
(tu) consentiries
(ell/ella/vosté) consentiria
(nosaltres) consentiríem
(vosaltres) consentiríeu
(ells/elles/vostés) consentirien

Condicional perfet
(jo) hauria consentit
(tu) hauries consentit
(ell/ella/vosté) hauria consentit
(nosaltres) hauríem consentit
(vosaltres) hauríeu consentit
(ells/elles/vostés) haurien consentit

SUBJUNTIU
Present
(jo) consenta
(tu) consentes
(ell/ella/vosté) consenta
(nosaltres) consentim
(vosaltres) consentiu
(ells/elles/vostés) consenten

Perfet
(jo) haja consentit
(tu) hages consentit
(ell/ella/vosté) haja consentit
(nosaltres) hàgem consentit
(vosaltres) hàgeu consentit
(ells/elles/vostés) hagen consentit

Imperfet
(jo) consentira
(tu) consentires
(ell/ella/vosté) consentira
(nosaltres) consentírem
(vosaltres) consentíreu
(ells/elles/vostés) consentiren

Plusquamperfet
(jo) haguera consentit
(tu) hagueres consentit
(ell/ella/vosté) haguera consentit
(nosaltres) haguérem consentit
(vosaltres) haguéreu consentit
(ells/elles/vostés) hagueren consentit

IMPERATIU
Present

consent (tu)
consenta (ell/ella/vosté)
consentim (nosaltres)
consentiu (vosaltres)
consenten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar