consol (Diccionari)

consol
1. m. Acció o efecte de consolar.
2. m. Persona o cosa que consola. És un consol pensar que els amics sempre t'ajudaran. Plorar sense consol.
3. tindre mal consol (d'algú) Rebre'n mals tractes.

cònsol (Diccionari)

cònsol
1. m. i f. HIST. Magistrat suprem de la república romana.
2. a. m. i f. HIST. En l'edat mitjana, magistrat municipal que exercia el poder executiu, polític i judicial, financer i militar, que compartia amb els altres membres del col·legi consular.
b. m. i f. DRET A Andorra, cada un dels dos magistrats que representen els consells de parròquia o de comú.
3. m. i f. DRET Agent diplomàtic encarregat per un govern de protegir els interessos dels súbdits d'un estat en un altre estat, on intervé especialment en assumptes comercials.

consol (Traducció Valencià-Castellà)

consol m. 1. consuelo, consolación ( f. ), alivio.
2. tindre mal consol sufrir los malos tratos (de alguien).

cònsol (Traducció Valencià-Castellà)

cònsol m. i f. cónsul.

Et pot interessar