consola
1.
f. MOBIL.
Taula de parament adossada a la paret davall d'un espill, molt freqüent en les sales dels segles XVIII i XIX.
2.
a.
f. MÚS.
Part superior de l'arpa, que servix de claviller i que té forma de coll de cigne.
b.
f. MÚS.
Pupitre de comandament de l'orgue, que comprén els teclats manuals, el pedaler, els registres, etc.
3.
f. TECNOL.
Pupitre on es disposen els comandaments de control d'una instal·lació industrial (central nuclear, etc.), o d'un aparell (ordinador, etc.).