constant (Diccionari)

constant
1. adj. Que no cessa de ser el mateix, ferm, perseverant. És constant en l'estudi.
2. adj. No subjecte a canvi. Una temperatura constant.
3. f. MAT. Quantitat que té sempre el mateix valor.
4. constant personal PSIC. Característica o peculiaritat persistent en el curs de l'actuació d'una persona.
5. constant personal PSIC. En els tests d'intel·ligència, relació entre l'edat mental i la cronològica.

constant (Traducció Valencià-Castellà)

constant adj. 1. constante.
2. constant personal constante personal.

Primera persona singular Gerundi Formes Impersonals del verb constar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
constar






Participi
constat
constada
constats
constades



Gerundi
constant






INDICATIU
Present
(jo) conste
(tu) constes
(ell/ella/vosté) consta
(nosaltres) constem
(vosaltres) consteu
(ells/elles/vostés) consten

Perfet
(jo) he constat
(tu) has constat
(ell/ella/vosté) ha constat
(nosaltres) hem constat
(vosaltres) heu constat
(ells/elles/vostés) han constat

Passat simple
(jo) constí
(tu) constares
(ell/ella/vosté) constà
(nosaltres) constàrem
(vosaltres) constàreu
(ells/elles/vostés) constaren

Passat perifràstic
(jo) vaig constar
(tu) vas (o vares) constar
(ell/ella/vosté) va constar
(nosaltres) vam (o vàrem) constar
(vosaltres) vau (o vàreu) constar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) constar

Imperfet
(jo) constava
(tu) constaves
(ell/ella/vosté) constava
(nosaltres) constàvem
(vosaltres) constàveu
(ells/elles/vostés) constaven

Plusquamperfet
(jo) havia constat
(tu) havies constat
(ell/ella/vosté) havia constat
(nosaltres) havíem constat
(vosaltres) havíeu constat
(ells/elles/vostés) havien constat

Passat anterior
(jo) haguí constat
(tu) hagueres constat
(ell/ella/vosté) hagué constat
(nosaltres) haguérem constat
(vosaltres) haguéreu constat
(ells/elles/vostés) hagueren constat

Futur
(jo) constaré
(tu) constaràs
(ell/ella/vosté) constarà
(nosaltres) constarem
(vosaltres) constareu
(ells/elles/vostés) constaran

Futur perfet
(jo) hauré constat
(tu) hauràs constat
(ell/ella/vosté) haurà constat
(nosaltres) haurem constat
(vosaltres) haureu constat
(ells/elles/vostés) hauran constat

Condicional
(jo) constaria
(tu) constaries
(ell/ella/vosté) constaria
(nosaltres) constaríem
(vosaltres) constaríeu
(ells/elles/vostés) constarien

Condicional perfet
(jo) hauria constat
(tu) hauries constat
(ell/ella/vosté) hauria constat
(nosaltres) hauríem constat
(vosaltres) hauríeu constat
(ells/elles/vostés) haurien constat

SUBJUNTIU
Present
(jo) conste
(tu) constes
(ell/ella/vosté) conste
(nosaltres) constem
(vosaltres) consteu
(ells/elles/vostés) consten

Perfet
(jo) haja constat
(tu) hages constat
(ell/ella/vosté) haja constat
(nosaltres) hàgem constat
(vosaltres) hàgeu constat
(ells/elles/vostés) hagen constat

Imperfet
(jo) constara
(tu) constares
(ell/ella/vosté) constara
(nosaltres) constàrem
(vosaltres) constàreu
(ells/elles/vostés) constaren

Plusquamperfet
(jo) haguera constat
(tu) hagueres constat
(ell/ella/vosté) haguera constat
(nosaltres) haguérem constat
(vosaltres) haguéreu constat
(ells/elles/vostés) hagueren constat

IMPERATIU
Present

consta (tu)
conste (ell/ella/vosté)
constem (nosaltres)
consteu (vosaltres)
consten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar