contrast
1.
a.
m.
Oposició, impediment.
b.
fer
(o
posar
)
contrast
Tractar d'impedir una cosa.
2.
a.
Oposició o dissemblança de coses o de qualitats que resulta de posar-les l'una al costat de l'altra, de comparar-les.
b.
DIAGN.
substància de contrast
En el diagnòstic clínic, mitjà de diferenciació visual usat generalment per a l'anàlisi d'estructures cavitàries radiotransparents.
3.
m. LING.
En un context qualsevol, trets que diferencien una realització fonemàtica de les altres veïnes.
4.
a.
m. AUDIOVIS.
Relació entre els valors màxim i mínim de la lluminositat dels diferents punts que constituïxen una imatge.
b.
ESTAD.
contrast d'hipòtesi
Prova que consistix en la realització d'experiències que permeten determinar el valor d'una variable aleatòria definida en funció de la hipòtesi formulada en termes estadístics.
5.
m. FÍS.
Condició addicional sobre els potencials electromagnètics.
6.
m.
i
f. METROL./NUMISM.
Persona que té l'ofici de contrastar les monedes, els pesos, les mesures.