convindre (Diccionari)

convindre
1. a. v. intr. Anar bé, ser útil, a propòsit. No convé que faces això. Aquella amistat no li convé. Convé que hi arribem prompte.
b. si molt convé Expressió usada quan s'anuncia la possibilitat d'un fet que contraria allò que s'espera, que es prepara, etc.
2. v. intr. [ ant. ] Concórrer. Convindre en un juí.
3. a. v. intr. Estar d'acord, ser d'un mateix parer, amb un altre. Tots convenien que era una gran persona. No convenien en les seues opinions sobre el tema.
b. v. tr. Concloure (un acord) amb algú sobre un punt determinat. Convingueren que havien de parlar amb ell.

convindre (Traducció Valencià-Castellà)

convindre v. intr. 1. convenir ( v. tr. ), terciar.
2. si molt convé si se tercia, a lo mejor.

convenir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
convenir






Participi
convingut
convinguda
convinguts
convingudes



Gerundi
convenint






INDICATIU
Present
(jo) convinc
(tu) convens
(ell/ella/vosté) convé
(nosaltres) convenim
(vosaltres) conveniu
(ells/elles/vostés) convenen

Perfet
(jo) he convingut
(tu) has convingut
(ell/ella/vosté) ha convingut
(nosaltres) hem convingut
(vosaltres) heu convingut
(ells/elles/vostés) han convingut

Passat simple
(jo) convinguí
(tu) convingueres
(ell/ella/vosté) convingué
(nosaltres) convinguérem
(vosaltres) convinguéreu
(ells/elles/vostés) convingueren

Passat perifràstic
(jo) vaig convenir
(tu) vas (o vares) convenir
(ell/ella/vosté) va convenir
(nosaltres) vam (o vàrem) convenir
(vosaltres) vau (o vàreu) convenir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) convenir

Imperfet
(jo) convenia
(tu) convenies
(ell/ella/vosté) convenia
(nosaltres) conveníem
(vosaltres) conveníeu
(ells/elles/vostés) convenien

Plusquamperfet
(jo) havia convingut
(tu) havies convingut
(ell/ella/vosté) havia convingut
(nosaltres) havíem convingut
(vosaltres) havíeu convingut
(ells/elles/vostés) havien convingut

Passat anterior
(jo) haguí convingut
(tu) hagueres convingut
(ell/ella/vosté) hagué convingut
(nosaltres) haguérem convingut
(vosaltres) haguéreu convingut
(ells/elles/vostés) hagueren convingut

Futur
(jo) convindré
(tu) convindràs
(ell/ella/vosté) convindrà
(nosaltres) convindrem
(vosaltres) convindreu
(ells/elles/vostés) convindran

Futur perfet
(jo) hauré convingut
(tu) hauràs convingut
(ell/ella/vosté) haurà convingut
(nosaltres) haurem convingut
(vosaltres) haureu convingut
(ells/elles/vostés) hauran convingut

Condicional
(jo) convindria
(tu) convindries
(ell/ella/vosté) convindria
(nosaltres) convindríem
(vosaltres) convindríeu
(ells/elles/vostés) convindrien

Condicional perfet
(jo) hauria convingut
(tu) hauries convingut
(ell/ella/vosté) hauria convingut
(nosaltres) hauríem convingut
(vosaltres) hauríeu convingut
(ells/elles/vostés) haurien convingut

SUBJUNTIU
Present
(jo) convinga
(tu) convingues
(ell/ella/vosté) convinga
(nosaltres) convinguem
(vosaltres) convingueu
(ells/elles/vostés) convinguen

Perfet
(jo) haja convingut
(tu) hages convingut
(ell/ella/vosté) haja convingut
(nosaltres) hàgem convingut
(vosaltres) hàgeu convingut
(ells/elles/vostés) hagen convingut

Imperfet
(jo) convinguera
(tu) convingueres
(ell/ella/vosté) convinguera
(nosaltres) convinguérem
(vosaltres) convinguéreu
(ells/elles/vostés) convingueren

Plusquamperfet
(jo) haguera convingut
(tu) hagueres convingut
(ell/ella/vosté) haguera convingut
(nosaltres) haguérem convingut
(vosaltres) haguéreu convingut
(ells/elles/vostés) hagueren convingut

IMPERATIU
Present

convén (tu)
convinga (ell/ella/vosté)
convinguem (nosaltres)
conveniu (vosaltres)
convinguen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb convindre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
convindre






Participi
convingut
convinguda
convinguts
convingudes



Gerundi
convenint






INDICATIU
Passat anterior
(jo) haguí convingut
(tu) hagueres convingut
(ell/ella/vosté) hagué convingut
(nosaltres) haguérem convingut
(vosaltres) haguéreu convingut
(ells/elles/vostés) hagueren convingut

Futur
(jo) convindré
(tu) convindràs
(ell/ella/vosté) convindrà
(nosaltres) convindrem
(vosaltres) convindreu
(ells/elles/vostés) convindran

Futur perfet
(jo) hauré convingut
(tu) hauràs convingut
(ell/ella/vosté) haurà convingut
(nosaltres) haurem convingut
(vosaltres) haureu convingut
(ells/elles/vostés) hauran convingut

Condicional
(jo) convindria
(tu) convindries
(ell/ella/vosté) convindria
(nosaltres) convindríem
(vosaltres) convindríeu
(ells/elles/vostés) convindrien

Condicional perfet
(jo) hauria convingut
(tu) hauries convingut
(ell/ella/vosté) hauria convingut
(nosaltres) hauríem convingut
(vosaltres) hauríeu convingut
(ells/elles/vostés) haurien convingut

SUBJUNTIU
Present
(jo) convinga
(tu) convingues
(ell/ella/vosté) convinga
(nosaltres) convinguem
(vosaltres) convingueu
(ells/elles/vostés) convinguen

Perfet
(jo) haja convingut
(tu) hages convingut
(ell/ella/vosté) haja convingut
(nosaltres) hàgem convingut
(vosaltres) hàgeu convingut
(ells/elles/vostés) hagen convingut

Imperfet
(jo) convinguera
(tu) convingueres
(ell/ella/vosté) convinguera
(nosaltres) convinguérem
(vosaltres) convinguéreu
(ells/elles/vostés) convingueren

Plusquamperfet
(jo) haguera convingut
(tu) hagueres convingut
(ell/ella/vosté) haguera convingut
(nosaltres) haguérem convingut
(vosaltres) haguéreu convingut
(ells/elles/vostés) hagueren convingut

IMPERATIU
Present

convén (tu)
convinga (ell/ella/vosté)
convinguem (nosaltres)
conveniu (vosaltres)
convinguen (ells/elles/vostés)

INDICATIU
Present
(jo) convinc
(tu) convens
(ell/ella/vosté) convé
(nosaltres) convenim
(vosaltres) conveniu
(ells/elles/vostés) convenen

Perfet
(jo) he convingut
(tu) has convingut
(ell/ella/vosté) ha convingut
(nosaltres) hem convingut
(vosaltres) heu convingut
(ells/elles/vostés) han convingut

Passat simple
(jo) convinguí
(tu) convingueres
(ell/ella/vosté) convingué
(nosaltres) convinguérem
(vosaltres) convinguéreu
(ells/elles/vostés) convingueren

Passat perifràstic
(jo) vaig convindre
(tu) vas (o vares) convindre
(ell/ella/vosté) va convindre
(nosaltres) vam (o vàrem) convindre
(vosaltres) vau (o vàreu) convindre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) convindre

Imperfet
(jo) convenia
(tu) convenies
(ell/ella/vosté) convenia
(nosaltres) conveníem
(vosaltres) conveníeu
(ells/elles/vostés) convenien

Plusquamperfet
(jo) havia convingut
(tu) havies convingut
(ell/ella/vosté) havia convingut
(nosaltres) havíem convingut
(vosaltres) havíeu convingut
(ells/elles/vostés) havien convingut

Et pot interessar