conviure (Diccionari)

conviure
v. intr. Viure junts.

conviure (Traducció Valencià-Castellà)

conviure v. intr. convivir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb conviure (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
conviure






Participi
conviscut
conviscuda
conviscuts
conviscudes



Gerundi
convivint






INDICATIU
Present
(jo) convisc
(tu) convius
(ell/ella/vosté) conviu
(nosaltres) convivim
(vosaltres) conviviu
(ells/elles/vostés) conviuen

Perfet
(jo) he conviscut
(tu) has conviscut
(ell/ella/vosté) ha conviscut
(nosaltres) hem conviscut
(vosaltres) heu conviscut
(ells/elles/vostés) han conviscut

Passat simple
(jo) convisquí
(tu) convisqueres
(ell/ella/vosté) convisqué
(nosaltres) convisquérem
(vosaltres) convisquéreu
(ells/elles/vostés) convisqueren

Passat perifràstic
(jo) vaig conviure
(tu) vas (o vares) conviure
(ell/ella/vosté) va conviure
(nosaltres) vam (o vàrem) conviure
(vosaltres) vau (o vàreu) conviure
(ells/elles/vostés) van (o vàren) conviure

Imperfet
(jo) convivia
(tu) convivies
(ell/ella/vosté) convivia
(nosaltres) convivíem
(vosaltres) convivíeu
(ells/elles/vostés) convivien

Plusquamperfet
(jo) havia conviscut
(tu) havies conviscut
(ell/ella/vosté) havia conviscut
(nosaltres) havíem conviscut
(vosaltres) havíeu conviscut
(ells/elles/vostés) havien conviscut

Passat anterior
(jo) haguí conviscut
(tu) hagueres conviscut
(ell/ella/vosté) hagué conviscut
(nosaltres) haguérem conviscut
(vosaltres) haguéreu conviscut
(ells/elles/vostés) hagueren conviscut

Futur
(jo) conviuré
(tu) conviuràs
(ell/ella/vosté) conviurà
(nosaltres) conviurem
(vosaltres) conviureu
(ells/elles/vostés) conviuran

Futur perfet
(jo) hauré conviscut
(tu) hauràs conviscut
(ell/ella/vosté) haurà conviscut
(nosaltres) haurem conviscut
(vosaltres) haureu conviscut
(ells/elles/vostés) hauran conviscut

Condicional
(jo) conviuria
(tu) conviuries
(ell/ella/vosté) conviuria
(nosaltres) conviuríem
(vosaltres) conviuríeu
(ells/elles/vostés) conviurien

Condicional perfet
(jo) hauria conviscut
(tu) hauries conviscut
(ell/ella/vosté) hauria conviscut
(nosaltres) hauríem conviscut
(vosaltres) hauríeu conviscut
(ells/elles/vostés) haurien conviscut

SUBJUNTIU
Present
(jo) convisca
(tu) convisques
(ell/ella/vosté) convisca
(nosaltres) convisquem
(vosaltres) convisqueu
(ells/elles/vostés) convisquen

Perfet
(jo) haja conviscut
(tu) hages conviscut
(ell/ella/vosté) haja conviscut
(nosaltres) hàgem conviscut
(vosaltres) hàgeu conviscut
(ells/elles/vostés) hagen conviscut

Imperfet
(jo) convisquera
(tu) convisqueres
(ell/ella/vosté) convisquera
(nosaltres) convisquérem
(vosaltres) convisquéreu
(ells/elles/vostés) convisqueren

Plusquamperfet
(jo) haguera conviscut
(tu) hagueres conviscut
(ell/ella/vosté) haguera conviscut
(nosaltres) haguérem conviscut
(vosaltres) haguéreu conviscut
(ells/elles/vostés) hagueren conviscut

IMPERATIU
Present

conviu (tu)
convisca (ell/ella/vosté)
convisquem (nosaltres)
conviviu (vosaltres)
convisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar