conéixer
[o
conèixer
]
1.
a.
v. tr.
Formar-se o tindre una idea més o menys completa (d'algú o d'alguna cosa).
Coneix tots els carrers de València. Coneix molt bé els seus amics.
b.
v. pron.
Conéixer-se a si mateix.
c.
v. tr. abs.
Encara és massa xicotet per a poder conéixer.
2.
a.
v. tr.
Haver vist, haver llegit, haver sentit, etc. (alguna cosa), haver estat (en un lloc).
Conéixer una pel·lícula. Conéixer una ciutat.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Conec aquell autor, n'he llegit algunes obres.
c.
conéixer món
Haver viatjat molt.
3.
a.
v. tr.
Saber, dominar (una matèria determinada, la pràctica d'alguna cosa).
Coneix el seu ofici. Coneix el francés.
b.
v. tr. abs.
Estudiar per afany de conéixer.
4.
v. tr.
Tindre consciència de.
Conec les meues possibilitats.
5.
v. tr.
Estar informat de.
Conéixer un fet. Conéixer els preus de la gasolina.
6.
v. tr.
Descobrir, vore (una cosa) que es manifesta poc o molt.
De seguida va conéixer les seues intencions.
7.
v. tr.
Presumir, conjecturar.
Conec que plourà.
8.
v. intr.
Paréixer a algú, considerar convenient.
Pots vindre abans, si coneixes. Ha pintat la seua casa com ella mateixa ha conegut.
9.
a.
v. tr.
Tindre algú experiència (d'alguna cosa).
Ha conegut la guerra. On ell viu s'han conegut dies de molta calor.
b.
conéixer el món
Tindre, algú, experiència de la vida.
10.
v. tr.
[
ant.
]
Tindre, un home, relació sexual (amb una dona).
11.
a.
v. tr.
[usat negativament]
Tindre (una característica personal, una qualitat, etc.), sentir.
No coneix la vergonya. No coneix l'enveja.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
[usat negativament]
La seua bondat no coneix límits.
12.
v. tr.
[usat negativament]
Tindre en compte, fer cas de.
No coneix consells de ningú.
13.
v. tr.
Discernir, reconéixer, identificar.
Que no em coneixes? Conéixer el gra entre la palla.
14.
v. tr.
Trobar (una persona o una cosa) tal com la tenim conceptuada, reconéixer.
Hui no l'he conegut.
15.
v. tr.
Acceptar, admetre (algú) com a posseïdor o digne de cert títol, de cert dret, reconéixer-lo.
No el volien conéixer per líder. Ja no la vol conéixer per filla.
16.
v. tr.
Designar (algú) habitualment per un altre nom que el legal.
17.
v. tr.
Fer o tindre coneixement (amb algú).
El vam conéixer a Alacant. Només es coneixen de vista.
18.
v. intr.
Examinar una causa per a jutjar-la.
Els tribunals militars no tenen competència per a conéixer de les causes civils.
19.
conéixer-s'hi
Notar, experimentar, algú, els efectes d'alguna cosa.
20.
donar-se a conéixer
Dir, algú, el seu nom.
Els nouvinguts es donaren a conéixer.
21.
donar-se a conéixer
Descobrir, algú, involuntàriament, com és.
Amb aquell fet s'ha donat a conéixer.
22.
fer-se conéixer
Cridar, algú, l'atenció sobre si, mostrar de què és capaç.
Li agrada fer-se conéixer.