corda
1.
a.
f. TÈXTIL
Cordell gros i flexible format per un conjunt retort de dos cordons o més cada un dels quals està compost de tres fils o més, també retorts.
b.
f. PESCA
Ormeig de pesca consistent en una corba, ancorada per mitjà d'un roc gran, que es manté suspesa d'un flotador vertical i tibant dins de l'aigua i que du un fil amb un ham enferit a mig aire.
c.
anar fora corda
Anar desencaminat.
d.
botar a corda
(o
joc de la corda
)
JOCS
Joc que consistix a fer volar, a l'aire i a l'altura d'una persona, una corda sostinguda pels caps i a botar-la cada vegada que toca a terra.
e.
corda de nucs
Corda proveïda de nucs, disposats a distàncies regulars, per a poder enfilar-s'hi.
2.
a.
f.
Corda feta de cànem, de crin, de tripa, etc., que es col·loca ben tesa entre els dos extrems de la ballesta o de l'arc de tirar sagetes i servix per a parar l'arma.
b.
f. GEOM.
Segment de recta que unix dos punts de qualsevol corba o superfície.
c.
afluixar la corda
Disminuir la severitat o l'esforç.
d.
estirar
(o
tibar
)
la corda
Portar massa enllà les coses, extremar el rigor.
e.
ser la corda i el poal
Anar junts i d'acord.
3.
a.
f. ANAT.
Nom de certs lligaments, de certs nervis i de certs conductes membranosos.
b.
corda dorsal
ANAT.
Notocordi.
c.
corda vocal
[
ant.
]
ANAT.
Cada un dels quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe, els quals, disposats en sentit anteroposterior, tenen, com a inserció anterior, el cartílag tiroide i, posteriorment, el cartílag aritenoide.
4.
f. MAR.
Peça grossa de fusta que va de popa a proa per davall dels baus, descansa sobre puntals i servix de reforç al buc contra la flexió longitudinal.
5.
f. MÚS.
Cada una de les quatre veus o registres fonamentals.
6.
a.
f. MÚS.
Fil cilíndric de determinats instruments de vibració dels quals produïx el so.
b.
corda sensible
Part sensible de l'esperit.
c.
instrument de corda
MÚS.
Instrument musical el so del qual es produïx per la vibració de les cordes.
d.
tocar la corda sensible
Atacar una persona o una cosa pel lloc més dèbil o més sensible.
7.
a.
f. RELL.
Part propulsora del mecanisme d'un rellotge, constituïda per una tira d'acer enrotllada en el tambor.
b.
acabar la corda
Callar qui parlava durant molt de temps.
c.
donar corda
RELL.
Donar tensió a la corda o apujar els pesos d'un rellotge.
d.
donar corda
Animar algú en les seues inclinacions, especialment incitar-lo a prosseguir parlant.
e.
paréixer
(algú)
que li hagen donat
corda
Parlar molt.
f.
tindre corda
Estar, algú, en disposició de prosseguir fent alguna cosa.
8.
a.
ballar
(o
trobar-se,
etc.)
en la corda fluixa
Trobar-se en una situació vacil·lant, compromesa, etc.
b.
corda fluixa
Fil d'aram poc tesat on els funàmbuls fan exercicis.