cordó
1.
a.
m.
Cordeta, generalment d'estructura tubular, feta amb diferents caps retorts o trenats, de cotó, lli, llana, seda, etc., amb ànima o sense.
Els cordons de les sabates.
b.
m.
Unió de filasses retortes que formen com una corda i que servix per a fer altres cordes i caps.
c.
m.
Corda que porten cenyida els frares de certs órdens religiosos.
El cordó de sant Francesc.
d.
m.
Banda que porten com a insígnia els membres de certs órdens.
El cordó d'un orde de cavalleria.
e.
afluixar els cordons
Gastar diners.
f.
allargar els cordons
Donar diners.
g.
no arribar els cordons per a
(alguna cosa)
No tindre prou diners per a fer-la.
2.
m.
Conjunt de persones col·locades a intervals al llarg d'una línia per a impedir el pas d'un costat a l'altre d'esta línia.
Un cordó de policies impedia el pas a la plaça.
3.
m.
Motlura en forma de cilindre massís.
4.
a.
m. ANAT.
Estructura anatòmica amb morfologia semblant a un cordó.
b.
cordó umbilical
ANAT.
Cordó que unix el melic del fetus a la placenta de la mare.
c.
cordons nerviosos
ANAT.
Ramificació dels nervis.
5.
m. BOT.
Funicle.
6.
m. ELECTROT.
Cable constituït per un conductor flexible aïllat, o més sovint protegit per una coberta comuna també flexible, destinat especialment per a les instal·lacions domèstiques, per a l'alimentació d'aparells electrodomèstics o per a efectuar determinades connexions provisionals entre aparells.
7.
cordó litoral
GEOL.
Acumulació d'arena, de cudols i de llim disposada paral·lelament a la línia de costa.
8.
cordó sanitari
Conjunt de mesures per a aïllar una epidèmia.
9.
cordons de gitana
BOT.
Moc de gall.