corona (Diccionari)

corona
1. a. f. Ornament en forma de cercle que se cenyix al cap, fet de flors, de fullatge, de metall. Les xiques anaven adornades amb corones de roses.
b. f. [ esp. ] Corona que es posa com a recompensa d'una victòria, com a destinació militar o cívica, com la corona de llorer donada als poetes. Corona triomfal. Corona cívica.
c. f. [ fig. ] Recompensa. La corona de la glòria. La corona del martiri.
d. corona de llorer Símbol de victòria.
e. corona d'espines Símbol del sofriment.
2. a. f. [ esp. ] HIST./ART Cércol de metall adornat de florons, de pedres precioses, etc., que se cenyix al cap com a símbol de dignitat sobirana o nobiliària.
b. f. [ esp. ] HERÀLD. Representació heràldica de la corona.
3. a. f. POLÍT. Sobirania, poder reial o imperial. Aspirar a la corona. Obtindre la corona. Refusar la corona. Abdicar la corona.
b. f. POLÍT. [en majúscula] En les monarquies constitucionals, institució reial i imperial. Les prerrogatives de la Corona.
c. f. POLÍT. [en majúscula] Monarquia, conjunt d'estats governats per un sobirà. La Corona d'Aragó.
4. a. f. Allò que envolta o constituïx la part superior d'una cosa.
b. f. ASTR. Cercle de llum pàl·lida que envolta a vegades el disc del Sol o de la Lluna.
c. f. ASTR. Embolcall lluminós irregular que envolta el Sol més enllà de la cromosfera.
d. f. Aurèola dels sants.
e. f. Coronell.
f. f. Part d'una dent, revestida d'esmalt, que ix de les genives.
g. f. BOT. Calze transformat que encercla l'ull d'alguns fruits procedents de l'ovari ínfer, com les magranes i les pomes.
h. f. BOT. Apèndixs petaloides que presenten certes flors.
i. efecte corona ELECTROT. Lluminositat blavenca que es forma en alguns llocs de les línies aèries d'alta tensió al voltant dels conductors.
5. a. f. Allò que està disposat en forma circular.
b. f. Rosari de cinc denes o de set.
c. f. Tonsura de figura circular que es fan els eclesiàstics.
d. f. BOT. Cercle que limita una soca o una branca en el lloc on ha sigut tallada.
e. f. Base d'un tap.
f. corona circular GEOM. Figura plana entre dos circumferències coplanàries que tenen un mateix centre, però amb radis de longitud diferent.
6. a. corona de rei BOT. Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Saxifraga longifolia), de fulles linears o estretament espatulades i de flors blanques disposades en panícula.
b. corona de reina BOT. Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Saxifraga catalaunica), de fulles basals en roseta compacta i aplatada i de flors blanques puntejades de carmí.
c. corona imperial BOT. Planta herbàcia de la família de les liliàcies (Fritillaria imperialis), de fulles lanceolades en la base coronades per un verticil de flors penjants campanulades roges.
7. f. ECON./NUMISM. Unitat monetària de Dinamarca (corona danesa), d'Islàndia (corona islandesa), Noruega (corona noruega), de Suècia (corona sueca), de la República Txeca (corona txeca), d'Eslovàquia (corona eslovaca) i d'Estònia (corona estoniana).

corona (Traducció Valencià-Castellà)

corona f. 1. corona, cerco ( m. ).
2. corona circular corona circular.
3. corona de llorer corona de laurel.
4. corona de rei corona de rey.
5. corona de reina corona de reina.
6. corona d'espines corona de espinas.
7. corona imperial corona imperial.
8. efecte corona

corona (Traducció Castellà-Valencià)

corona f. 1. corona.
2. ceñir (o ceñirse ) la corona cenyir la corona.
3. ceñir la corona cenyir la diadema.
4. Corona Austral Corona Austral.
5. Corona Boreal Corona Boreal.
6. corona castrense (o valar , o vallar ) corona val·lària.
7. corona circular corona circular.
8. corona circular corona circular.
9. corona cívica corona cívica.
10. corona de espinas corona d'espines.
11. corona de laurel corona de llorer.
12. corona de reina corona de reina.
13. corona de rey capça grossa, capses grosses, herba de cingle, corona de rei, herba de tall.
14. corona dl casco corona del casc.
15. corona imperial corona imperial.
16. corona naval (o rostral ) corona rostral.
17. saxífraga herba de cingle.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb coronar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
coronar






Participi
coronat
coronada
coronats
coronades



Gerundi
coronant






INDICATIU
Present
(jo) corone
(tu) corones
(ell/ella/vosté) corona
(nosaltres) coronem
(vosaltres) coroneu
(ells/elles/vostés) coronen

Perfet
(jo) he coronat
(tu) has coronat
(ell/ella/vosté) ha coronat
(nosaltres) hem coronat
(vosaltres) heu coronat
(ells/elles/vostés) han coronat

Passat simple
(jo) coroní
(tu) coronares
(ell/ella/vosté) coronà
(nosaltres) coronàrem
(vosaltres) coronàreu
(ells/elles/vostés) coronaren

Passat perifràstic
(jo) vaig coronar
(tu) vas (o vares) coronar
(ell/ella/vosté) va coronar
(nosaltres) vam (o vàrem) coronar
(vosaltres) vau (o vàreu) coronar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) coronar

Imperfet
(jo) coronava
(tu) coronaves
(ell/ella/vosté) coronava
(nosaltres) coronàvem
(vosaltres) coronàveu
(ells/elles/vostés) coronaven

Plusquamperfet
(jo) havia coronat
(tu) havies coronat
(ell/ella/vosté) havia coronat
(nosaltres) havíem coronat
(vosaltres) havíeu coronat
(ells/elles/vostés) havien coronat

Passat anterior
(jo) haguí coronat
(tu) hagueres coronat
(ell/ella/vosté) hagué coronat
(nosaltres) haguérem coronat
(vosaltres) haguéreu coronat
(ells/elles/vostés) hagueren coronat

Futur
(jo) coronaré
(tu) coronaràs
(ell/ella/vosté) coronarà
(nosaltres) coronarem
(vosaltres) coronareu
(ells/elles/vostés) coronaran

Futur perfet
(jo) hauré coronat
(tu) hauràs coronat
(ell/ella/vosté) haurà coronat
(nosaltres) haurem coronat
(vosaltres) haureu coronat
(ells/elles/vostés) hauran coronat

Condicional
(jo) coronaria
(tu) coronaries
(ell/ella/vosté) coronaria
(nosaltres) coronaríem
(vosaltres) coronaríeu
(ells/elles/vostés) coronarien

Condicional perfet
(jo) hauria coronat
(tu) hauries coronat
(ell/ella/vosté) hauria coronat
(nosaltres) hauríem coronat
(vosaltres) hauríeu coronat
(ells/elles/vostés) haurien coronat

SUBJUNTIU
Present
(jo) corone
(tu) corones
(ell/ella/vosté) corone
(nosaltres) coronem
(vosaltres) coroneu
(ells/elles/vostés) coronen

Perfet
(jo) haja coronat
(tu) hages coronat
(ell/ella/vosté) haja coronat
(nosaltres) hàgem coronat
(vosaltres) hàgeu coronat
(ells/elles/vostés) hagen coronat

Imperfet
(jo) coronara
(tu) coronares
(ell/ella/vosté) coronara
(nosaltres) coronàrem
(vosaltres) coronàreu
(ells/elles/vostés) coronaren

Plusquamperfet
(jo) haguera coronat
(tu) hagueres coronat
(ell/ella/vosté) haguera coronat
(nosaltres) haguérem coronat
(vosaltres) haguéreu coronat
(ells/elles/vostés) hagueren coronat

IMPERATIU
Present

corona (tu)
corone (ell/ella/vosté)
coronem (nosaltres)
coroneu (vosaltres)
coronen (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Indicativo del verb coronar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
coronar






Participio
coronado
coronada
coronados
coronadas



Gerundio
coronando






INDICATIVO
Presente
(yo) corono
(tu) coronas
(el/ella/Ud.) corona
(nosotros) coronamos
(vosotros) coronáis
(ellos/ellas/Uds.) coronan

Pretérito perfecto simple
(yo) coroné
(tu) coronaste
(el/ella/Ud.) coronó
(nosotros) coronamos
(vosotros) coronasteis
(ellos/ellas/Uds.) coronaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he coronado
(tu) has coronado
(el/ella/Ud.) ha coronado
(nosotros) hemos coronado
(vosotros) habéis coronado
(ellos/ellas/Uds.) han coronado

Pretérito imperfecto
(yo) coronaba
(tu) coronabas
(el/ella/Ud.) coronaba
(nosotros) coronábamos
(vosotros) coronabais
(ellos/ellas/Uds.) coronaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había coronado
(tu) habías coronado
(el/ella/Ud.) había coronado
(nosotros) habíamos coronado
(vosotros) habíais coronado
(ellos/ellas/Uds.) habían coronado

Pretérito anterior
(yo) hube coronado
(tu) hubiste coronado
(el/ella/Ud.) hubo coronado
(nosotros) hubimos coronado
(vosotros) hubisteis coronado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron coronado

Futuro simple
(yo) coronaré
(tu) coronarás
(el/ella/Ud.) coronará
(nosotros) coronaremos
(vosotros) coronaréis
(ellos/ellas/Uds.) coronarán

Futuro compuesto
(yo) habré coronado
(tu) habrás coronado
(el/ella/Ud.) habrá coronado
(nosotros) habremos coronado
(vosotros) habréis coronado
(ellos/ellas/Uds.) habrán coronado

Condicional simple
(yo) coronaría
(tu) coronarías
(el/ella/Ud.) coronaría
(nosotros) coronaríamos
(vosotros) coronaríais
(ellos/ellas/Uds.) coronarían

Condicional compuesto
(yo) habría coronado
(tu) habrías coronado
(el/ella/Ud.) habría coronado
(nosotros) habríamos coronado
(vosotros) habríais coronado
(ellos/ellas/Uds.) habrían coronado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) corone
(tu) corones
(el/ella/Ud.) corone
(nosotros) coronemos
(vosotros) coronéis
(ellos/ellas/Uds.) coronen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya coronado
(tu) hayas coronado
(el/ella/Ud.) haya coronado
(nosotros) hayamos coronado
(vosotros) hayáis coronado
(ellos/ellas/Uds.) hayan coronado

Pretérito imperfecto I
(yo) coronara
(tu) coronaras
(el/ella/Ud.) coronara
(nosotros) coronáramos
(vosotros) coronarais
(ellos/ellas/Uds.) coronaran

Pretérito imperfecto II
(yo) coronase
(tu) coronases
(el/ella/Ud.) coronase
(nosotros) coronásemos
(vosotros) coronaseis
(ellos/ellas/Uds.) coronasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera coronado
(tu) hubieras coronado
(el/ella/Ud.) hubiera coronado
(nosotros) hubiéramos coronado
(vosotros) hubierais coronado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran coronado

Futuro simple
(yo) coronare
(tu) coronares
(el/ella/Ud.) coronare
(nosotros) coronáremos
(vosotros) coronareis
(ellos/ellas/Uds.) coronaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere coronado
(tu) hubieres coronado
(el/ella/Ud.) hubiere coronado
(nosotros) hubiéremos coronado
(vosotros) hubiereis coronado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren coronado

IMPERATIVO
Presente


corone (el/ella/Ud.)
coronemos (nosotros)
coronad (vosotros)
coronen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar