córrer
1.
a.
v. intr.
Transportar-se d'un lloc a un altre movent les cames de manera que a cada passa hi ha un moment que no toca en terra cap peu.
Si es cansava de córrer continuava caminant.
b.
v. intr.
Participar en una carrera.
Va córrer una vegada en la marató.
c.
v. tr.
Disputar (una carrera) com a participant o corredor.
Córrer la final de 1000 metres.
d.
anar a córrer-la
Rondar.
e.
arrancar a córrer
Posar-se a córrer.
f.
corre que correràs
Corrent sense parar-se.
g.
córrer
(o
fugir
)
a esperons abatuts
Estimular una cavalcadura a colps d'esperons.
h.
córrer
(o
fugir
)
a esperons abatuts
Córrer veloçment.
i.
córrer bous
Fer córrer bous, burlant-los, esquivant-ne les envestides.
j.
córrer com un llamp
Córrer a una gran velocitat.
2.
a.
v. intr.
Anar de pressa, afanyar-se.
Corre, que no arribarem a hora. Va córrer a ajudar-lo. Córrec a cridar-la.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Dirigir-se, algú, amb rapidesa, per la seua manera d'obrar, a una situació generalment roïna.
Córrer a la seua perdició. Córrer a la catàstrofe.
c.
a més
(o
a tot
)
córrer
Amb tota la velocitat possible.
d.
ara hi córrec!
Expressió que s'usa com a resposta quan no s'està disposat a fer allò que se suggerix o es mana.
3.
a.
v. intr.
Moure's les coses.
Mira com corren els núvols.
b.
v. intr.
[
esp.
]
Moure's un líquid en un sentit constant, seguir el seu curs circular.
L'aigua de la pluja corre per la canal.
c.
v. intr.
Bufar el vent.
Córrer un vent, un aire, gelat.
d.
deixar córrer la ploma
Escriure el que a un se li va ocorrent, sense posar-hi molta atenció, sense mesurar-se.
e.
fer córrer
(una cosa)
Robar-la, fer-la desaparéixer.
4.
a.
v. intr.
Seguir el seu curs el temps, transcórrer.
Cobraràs això d'ací a dos mesos, que comencen a córrer l'u d'agost.
b.
v. intr.
Haver de ser pagades certes coses, com ara lloguers, rendes, interessos, etc., a comptar des d'un moment determinat.
El lloguer corre des de primers d'any.
c.
mes
(o
any
, etc.)
que corre
Mes (o any, etc.) actual.
5.
a.
v. intr.
Circular afanyosament.
Passa el dia corrent d'una banda a una altra.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Això corre per casa, prompte ho trobaré.
c.
v. intr.
Estendre's una malaltia.
Corre la grip.
d.
v. intr.
Divulgar-se una notícia, la fama d'algú, etc.
Corren notícies favorables.
e.
v. intr.
Difondre's entre la gent una publicació, circular.
El Butlletí d'Informació Municipal ja corre.
f.
v. intr.
Han censurat el periòdic i no el deixen córrer.
g.
v. intr.
Circular, admetre's en el comerç les monedes.
Col·lecciona monedes que ja no corren.
h.
v. intr.
Existir entre la gent, ser usual.
Té una forma de pensar que ja no corre. Els pentinats que corren.
i.
v. tr.
Dedicar-se algú a vendre (un producte) oferint-lo als comerciants del ram.
Corre fruita.
j.
córrer pel cap
Tindre una idea vaga, imprecisa, d'alguna cosa.
Em corre pel cap que la reunió és el pròxim dijous.
6.
a.
v. intr.
Moure's, una cosa, al llarg d'una altra, no ser impedit el moviment d'una cosa que es mou al llarg d'una altra.
El tren corre sobre rails. Este calaix no corre. El bolígraf corre sobre el paper.
b.
v. tr.
Fer moure (una cosa) al llarg d'una altra.
Correguem les cadires cap a la paret.
c.
v. tr.
Moure cap a un costat o cap a l'altre (les cortines, l'estor, etc.), per cobrir o descobrir una finestra, una porta.
7.
a.
v. tr.
Recórrer, travessar.
Ha corregut tot França.
b.
v. tr.
[
fig.
]
La notícia ha corregut tot València.
c.
v. tr.
[
ant.
]
HIST.
Recórrer els carrers d'una població
(córrer la vila)
o la coberta d'una nau
(córrer la nau)
sent exhibit i, a vegades, assotat durant el trajecte, com a castic.
d.
córrer món
Viatjar molt i per terres llunyanes.
8.
v. intr.
Estendre's tot al llarg d'una cosa.
La carretera corre entre pins. La serralada corre de llevant a ponent.
9.
v. intr.
Estar exposat algú a una contingència, passar per una contingència, afrontar-la.
Córrer un perill, un risc.