correspondre
1.
a.
v. intr.
Estar, dos coses, en relació de conformitat, de congruïtat, mútua.
Els resultats es corresponen amb l'esforç realitzat.
b.
v. pron.
El que hem vist no es correspon amb el que ens van contar.
2.
v. intr.
Ocupar en dos sèries de coses llocs anàlegs, fer-hi papers anàlegs, etc.
Les dos ales de l'edifici no es corresponen exactament.
3.
a.
v. intr.
Estar en relació de simetria.
El terme B de la segona progressió correspon al terme A de la primera.
b.
v. pron.
El terme B de la segona progressió i el terme A de la primera es corresponen.
4.
v. intr.
Pertocar, a algú, alguna cosa pel seu rang.
A ell li corresponen les millors atencions.
5.
a.
v. intr.
Tindre, algú, un cert sentiment cap a una altra persona, recíproc al que esta li té.
Ell no correspon a l'afecte que li té.
b.
v. pron.
Tindre's dos persones recíprocament afecte, estimació, etc.
6.
a.
v. intr.
Tindre comunicació.
b.
v. pron.
Comunicar-se.
Dos sales que es corresponen per un corredor.
7.
a.
v. intr.
Estar en relació epistolar, d'assumptes.
b.
v. pron.
Comunicar-se per escrit.