cosa
1.
a.
f.
Tot allò que existix o és concebut d'existir com una entitat separada, siga material o espiritual, concreta o abstracta.
Totes les coses animades moren. És la cosa més bella del món. Ella és una cosa especial.
b.
alguna cosa
Indica una realitat amb una gran indeterminació.
No has sentit alguna cosa?
c.
altra
(o
una altra
)
cosa
Molt diferent.
Això sí que és una altra cosa. La joventut d'ara és una altra cosa.
d.
cosa per cosa
(o
de cosa en cosa
)
Detalladament, una cosa després de l'altra i sense deixar-ne cap.
Torna a revisar-ho tot cosa per cosa.
e.
no ser
(algú)
cosa bona
Ser molt roín.
f.
paréixer una altra cosa
Tindre, algú, una figura grotesca o repulsiva.
g.
per cosa en el món
(o
del segle
)
Per res del món, de cap manera.
h.
prendre una cosa per altra
Equivocar-se, confondre.
i.
ser tots una cosa
(o
ser tots una sola cosa,
o
ser tota una cosa
)
Estar molt units.
j.
totes les coses
(o
totes coses,
o
tota cosa
)
Tot.
Totes les coses tenen la seua fi.
2.
f.
Allò que és real, concret, essencial, per oposició a ideal, abstracte, aparent.
El nom no fa la cosa. Fixar-se en les coses i no en les aparences. Les coses i els conceptes.
3.
f.
Allò que és inanimat, per oposició a vivent.
Els sers i les coses.
4.
a.
f.
Allò que es fa, es diu, es pensa, es percep, se sap, es coneix.
No li agrada fer més d'una cosa alhora. Va dir coses molt bones d'ell. Això són coses que tots sabem. Hem vist coses més bones!
b.
f.
Qualitat, dita, acció, etc., que es consideren peculiars d'una persona o d'una classe de persones, especialment si fan estrany.
La cosa millor que té és la seua generositat. Cada u té les seues coses. Ix amb unes coses! Això són coses de xiquets.
c.
com qui no vol la cosa
Fingint falta d'interés.
Ho ha deixat anar com qui no vol la cosa.
d.
com una mala cosa
Molt, terriblement.
Treballa com una mala cosa.
e.
dir quatre coses ben dites
Cantar a algú les veritats.
f.
no dir una cosa per l'altra
Dir la veritat.
g.
no fer cosa bona
Obrar sempre malament.
h.
posar les coses al seu lloc
Puntualitzar.
i.
una cosa de no dir
Molt, ultra mesura.
M'agrada una cosa de no dir.
j.
una cosa per demés
Excessivament.
5.
a.
f.
Esdeveniment, circumstància, incidència, situació.
Ha passat una cosa fantàstica. Prendre les coses com vénen. Són coses de la vida. Les coses van malament.
b.
la cosa és que
El fet és que.
Bé; la cosa és que no he acabat la faena a temps.
c.
la primera cosa que
Allò primer que.
Només entrar a casa, la primera cosa que va fer va ser caure un bac.
d.
no fóra cosa que
No s'esdevinguera que.
Va més no dir-li-ho, no fóra cosa que s'enfadara.
e.
tindre coses
Tindre estranyeses, genialitats.
6.
a.
f.
Assumpte, qüestió.
L'estat de les coses. Com van les coses? Això és cosa seua. En això està la cosa.
b.
la cosa pública
Els assumptes de govern de la comunitat política.
c.
ser cosa de
Convindre, ser oportú.
És cosa que tu li digues com ho ha de fer.
7.
f. DRET
Objecte que té una realitat diferent de l'home i dels seus actes i que és susceptible de ser regulat jurídicament.
8.
bona
(o
una bona
)
cosa
Una quantitat considerable d'alguna cosa.
Hem menjat bona cosa d'arròs.
9.
cosa de
Aproximadament.
Fa cosa d'un any el vaig vore. Falta cosa d'un quilòmetre.
10.
cosa que
La qual cosa.
Va arribar l'últim a la meta, cosa que no ens va sorprendre gens.
11.
en cosa de
En un cert espai de temps.
En cosa de quatre anys les coses han canviat molt.
12.
fer
(alguna cosa)
tres coses
Repugnar en extrem.
13.
fer cosa
Anguniejar.
El fet de parlar en públic em fa cosa.
14.
molta
(o
poca,
etc.)
cosa
Una quantitat gran, xicoteta, etc., d'alguna cosa.
Ja en queda poca cosa.
15.
poca cosa
Dit d'una cosa sense importància.
No res, poca cosa.
16.
poca cosa
Dit d'una persona insignificant, dèbil de cos o d'esperit.
És molt poca cosa.
17.
si altra cosa no
Si més no.