cresta
1.
a.
f. ANAT.
Excrescència carnosa que tenen damunt del cap alguns fasianiformes, generalment més desenrotllada en els mascles.
b.
alçar
(o
abaixar
)
la cresta
Agarrar (o perdre) coratge.
c.
picar la cresta
Renyar algú, acovardir-lo.
d.
picar-se les crestes
Barallar-se amb paraules ofensives.
2.
f.
Part més elevada d'alguna cosa, especialment d'una muntanya o d'una ona.
3.
a.
f.
[
p. anal.
]
Part ixent i estreta de certes coses que recorda, per la seua forma o la seua posició, la cresta d'un gall.
La cresta d'un casc, d'un elm. La cresta d'una ploma.
b.
f.
[
p. anal.
]
ANAT.
Nom de diverses eminències estretes i allargades del cos humà.
Cresta de la tíbia. Cresta ilíaca.
c.
f.
[
p. anal.
]
GASTR.
Pasta de forma semblant a una cresta de gall elaborada amb farina, ous, mantega i aigua, farcida i fregida.
d.
f.
[
p. anal.
]
FÍS.
En una ferramenta, la banda del tall que, a l'altra banda de l'ull, té una punta o bec.
e.
cresta topogràfica
TOPOGR.
Àrea més o menys xicoteta en el punt més alt d'una elevació del terreny.
4.
cresta de gall
BOT.
Bolet de l'orde de les tremel·lals
(Guepinia hebrelloides),
de carn gelatinosa de color taronja i de cama blanquinosa.
5.
cresta de gall
BOT./JARD.
Planta herbàcia anual de la família de les amarantàcies
(Celosia argentea,
varietat
cristata),
de fulles ovals i d'inflorescències terminals en forma de cresta roja, violeta, blanca o groga.
6.
cresta de gallina
BOT.
Carranc.