creure
1.
a.
v. tr.
Admetre (alguna cosa) com a certa.
No ho cregues, és mentida.
b.
v. pron.
Creure's una cosa. Això, no m'ho crec.
c.
creure de fluix
(o
de lleuger
)
Creure fàcilment, sense fonament.
d.
creu-t'ho!
Expressió d'incredulitat o refús.
e.
fer creure
(una cosa)
Induir a creure-la, a afirmar-la com a verdadera sense ser-ho.
f.
ser de creure
(o
ser cosa de creure
)
Ser versemblant una cosa.
No és cosa de creure.
2.
a.
v. tr.
Tindre (algú) com a veraç en allò que diu.
No el cregues, és un farsant.
b.
v. intr.
Tindre fe en la realitat, en l'eficàcia, en la probabilitat, d'una cosa.
Creure en l'amistat.
c.
v. intr.
Tindre fe en la veracitat d'algú, en la seua virtut.
No creure en els hipòcrites.
d.
v. intr.
[
p. ext.
]
Creure en la paraula d'algú.
3.
a.
v. tr.
[
pop.
]
Obeir.
Creure els pares, l'oncle, els mestres.
b.
v. tr. abs.
Esta xiqueta no creu.
4.
a.
v. tr.
Imaginar-se, pensar-se.
Creia que es reien d'ell.
b.
v. tr.
Esperar o témer que passarà (alguna cosa); pensar-se.
Crec que vindran.
c.
v. pron.
[
esp.
]
Em creia que vindries a vore'm.
d.
creure's qui sap què
Pensar-se ser molt important.
5.
v. tr. abs.
[
esp.
]
Tindre fe religiosa.
Vicent és dels qui creuen.