cridar
1.
a.
v. intr.
Fer crits.
No crides, que m'eixordes. El dolor de la ferida el feia cridar.
b.
v. intr.
Parlar molt alt.
El fet que crides no et dóna més raó.
c.
v. intr.
Fer sentir una protesta, un clam.
Cridar contra un abús. Cridar contra els usurers.
d.
v. tr.
Dir (alguna cosa) a crits.
Cridar foc, lladres, auxili. Cridar venjança. Cridar una mercaderia.
e.
v. tr.
[
esp.
]
Fer una crida, un pregó.
2.
a.
v. tr.
Invitar (algú) a vindre, especialment pronunciant el seu nom.
Cridar el metge. Et criden al telèfon.
b.
v. tr.
Pronunciar el nom (d'algú) en veu alta.
Aneu passant a mesura que vos criden.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Atraure.
El crida l'estudi. Cridar l'atenció d'algú.
d.
v. tr.
[
fig.
]
Anar bé alguna cosa de menjar o beure (amb una altra), exigir.
Este peix crida un vi rosat.
3.
v. intr.
Convocar.
El sindicat ha cridat a la vaga.
4.
no cridar massa
No donar una cosa per segura.
Hui arribarem a la cima de la muntanya. No crides massa, que encara pot ploure.