crèdit (Diccionari)

crèdit
1. m. Confiança que inspira la veracitat d'algú o d'alguna cosa. No va donar crèdit a les seues paraules.
2. m. Confiança que inspira la solvència d'algú.
3. m. pl. Relació de les persones, les entitats, les empreses, etc., que han intervingut en l'elaboració d'una publicació, una pel·lícula, un programa de televisió, un disc, etc.
4. m. ECON. En un compte obert a algú, part on són inscrits els valors que se li acrediten.
5. a. m. ECON. Intercanvi no simultani entre la prestació i la contraprestació de béns, de diners o de servicis.
b. a crèdit ECON. Ajornant el pagament, fiant.
c. fer crèdit (a algú) ECON. No exigir-li el pagament immediat.
6. m. ENSENY. Mesura per a comptar hores lectives d'una assignatura.
7. m. Autoritat, influència, que es té prop d'algú per la confiança que se li inspira.

crèdit (Traducció Valencià-Castellà)

crèdit m. 1. crédito, acreencia ( f. ).
2. a crèdit a crédito.
3. fer crèdit (a algú)

Et pot interessar