curar
1.
a.
v. tr.
Tindre cura (d'alguna cosa).
Curar un escriptor el seu estil.
b.
v. tr.
[
esp.
]
Assistir (un malalt, tractar una malaltia, un mal).
Curar una llaga.
c.
v. tr.
[
esp.
]
Curar les ànimes.
2.
a.
v. tr. MED.
Restituir la salut (al malalt) aplicant els remeis convenients.
Esta medecina l'ha curat.
b.
v. tr. MED.
Fer cessar (una malaltia).
c.
v. pron. MED.
Encara no s'ha curat.
d.
v. pron. MED.
Esta ferida no es curarà.
e.
v. intr. MED.
Si vols curar pren-te el xarop.
3.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Deslliurar (algú) d'un perjuí, d'un mal moral, etc.
Això el va curar del seu error.
b.
v. tr.
[
p. ext.
i
fig.
]
Fer cessar (un perjuí, un mal moral, etc.).
Curar la misèria d'estos desgraciats.
c.
v. pron.
[
fig.
]
Per fi s'ha pogut curar dels seus deutes.
d.
v. intr.
[
p. ext.
i
fig.
]
No curarà del seu costum de malparlar dels companys.
e.
v. intr.
[
p. ext.
i
fig.
]
Pareix que la seua indigència curarà.
4.
a.
v. intr.
Tindre cura, ocupar-se, fer cas.
Cura molt de les seues plantes.
b.
v. pron.
Des de fa algun temps, ja no es cura de res.
5.
v. tr.
Pensar, proposar-se (de fer alguna cosa).
Sempre cura d'escoltar-la.