còmode -a
1.
adj.
Que s'adapta als propis desitjos, a les necessitats pròpies, sense oferir el menor inconvenient, la menor molèstia, adient.
Unes sabates còmodes. Una cadira còmoda. Una persona còmoda.
2.
adj.
Avantatjós, agradable, oportú.
És molt còmode no dependre de ningú.
3.
a.
adj.
Que tolera, que fa els ulls grossos, per comoditat.
b.
adj.
Que evadix les situacions incòmodes, conflictives.
4.
anar còmode
(amb un vestit o un calçat, en un vehicle, etc.)
No sentir cap molèstia, cap engavanyament, al fer-ne ús.
5.
estar còmode
No sentir cap molèstia, cap violència, etc., a l'estar en un lloc, amb algú.
6.
marit còmode
Cornut.
7.
moral còmoda
Moral poc rigorosa.
8.
ser còmode
Ser, algú, amant de la vida còmoda.
En aquella casa són molt còmodes.
9.
vida còmoda
Vida tranquil·la, allerada, fàcil.