deïficar (Diccionari)

deïficar
1. a. v. tr. Divinitzar.
b. v. tr. Considerar com a déu.
c. v. tr. Fer (algú o alguna cosa) objecte d'un culte.
2. v. tr. REL. Fer (algú) partícip de la vida divina per mitjà de la gràcia.

deïficar (Traducció Valencià-Castellà)

deïficar v. tr. deificar, endiosar.

deificar (Traducció Castellà-Valencià)

deificar v. tr. deïficar.

deïficar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
deïficar






Participi
deïficat
deïficada
deïficats
deïficades



Gerundi
deïficant






INDICATIU
Present
(jo) deïfique
(tu) deïfiques
(ell/ella/vosté) deïfica
(nosaltres) deïfiquem
(vosaltres) deïfiqueu
(ells/elles/vostés) deïfiquen

Perfet
(jo) he deïficat
(tu) has deïficat
(ell/ella/vosté) ha deïficat
(nosaltres) hem deïficat
(vosaltres) heu deïficat
(ells/elles/vostés) han deïficat

Passat simple
(jo) deïfiquí
(tu) deïficares
(ell/ella/vosté) deïficà
(nosaltres) deïficàrem
(vosaltres) deïficàreu
(ells/elles/vostés) deïficaren

Passat perifràstic
(jo) vaig deïficar
(tu) vas (o vares) deïficar
(ell/ella/vosté) va deïficar
(nosaltres) vam (o vàrem) deïficar
(vosaltres) vau (o vàreu) deïficar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) deïficar

Imperfet
(jo) deïficava
(tu) deïficaves
(ell/ella/vosté) deïficava
(nosaltres) deïficàvem
(vosaltres) deïficàveu
(ells/elles/vostés) deïficaven

Plusquamperfet
(jo) havia deïficat
(tu) havies deïficat
(ell/ella/vosté) havia deïficat
(nosaltres) havíem deïficat
(vosaltres) havíeu deïficat
(ells/elles/vostés) havien deïficat

Passat anterior
(jo) haguí deïficat
(tu) hagueres deïficat
(ell/ella/vosté) hagué deïficat
(nosaltres) haguérem deïficat
(vosaltres) haguéreu deïficat
(ells/elles/vostés) hagueren deïficat

Futur
(jo) deïficaré
(tu) deïficaràs
(ell/ella/vosté) deïficarà
(nosaltres) deïficarem
(vosaltres) deïficareu
(ells/elles/vostés) deïficaran

Futur perfet
(jo) hauré deïficat
(tu) hauràs deïficat
(ell/ella/vosté) haurà deïficat
(nosaltres) haurem deïficat
(vosaltres) haureu deïficat
(ells/elles/vostés) hauran deïficat

Condicional
(jo) deïficaria
(tu) deïficaries
(ell/ella/vosté) deïficaria
(nosaltres) deïficaríem
(vosaltres) deïficaríeu
(ells/elles/vostés) deïficarien

Condicional perfet
(jo) hauria deïficat
(tu) hauries deïficat
(ell/ella/vosté) hauria deïficat
(nosaltres) hauríem deïficat
(vosaltres) hauríeu deïficat
(ells/elles/vostés) haurien deïficat

SUBJUNTIU
Present
(jo) deïfique
(tu) deïfiques
(ell/ella/vosté) deïfique
(nosaltres) deïfiquem
(vosaltres) deïfiqueu
(ells/elles/vostés) deïfiquen

Perfet
(jo) haja deïficat
(tu) hages deïficat
(ell/ella/vosté) haja deïficat
(nosaltres) hàgem deïficat
(vosaltres) hàgeu deïficat
(ells/elles/vostés) hagen deïficat

Imperfet
(jo) deïficara
(tu) deïficares
(ell/ella/vosté) deïficara
(nosaltres) deïficàrem
(vosaltres) deïficàreu
(ells/elles/vostés) deïficaren

Plusquamperfet
(jo) haguera deïficat
(tu) hagueres deïficat
(ell/ella/vosté) haguera deïficat
(nosaltres) haguérem deïficat
(vosaltres) haguéreu deïficat
(ells/elles/vostés) hagueren deïficat

IMPERATIU
Present

deïfica (tu)
deïfique (ell/ella/vosté)
deïfiquem (nosaltres)
deïfiqueu (vosaltres)
deïfiquen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb deificar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
deificar






Participio
deificado
deificada
deificados
deificadas



Gerundio
deificando






INDICATIVO
Presente
(yo) deifico
(tu) deificas
(el/ella/Ud.) deifica
(nosotros) deificamos
(vosotros) deificáis
(ellos/ellas/Uds.) deifican

Pretérito perfecto simple
(yo) deifiqué
(tu) deificaste
(el/ella/Ud.) deificó
(nosotros) deificamos
(vosotros) deificasteis
(ellos/ellas/Uds.) deificaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he deificado
(tu) has deificado
(el/ella/Ud.) ha deificado
(nosotros) hemos deificado
(vosotros) habéis deificado
(ellos/ellas/Uds.) han deificado

Pretérito imperfecto
(yo) deificaba
(tu) deificabas
(el/ella/Ud.) deificaba
(nosotros) deificábamos
(vosotros) deificabais
(ellos/ellas/Uds.) deificaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había deificado
(tu) habías deificado
(el/ella/Ud.) había deificado
(nosotros) habíamos deificado
(vosotros) habíais deificado
(ellos/ellas/Uds.) habían deificado

Pretérito anterior
(yo) hube deificado
(tu) hubiste deificado
(el/ella/Ud.) hubo deificado
(nosotros) hubimos deificado
(vosotros) hubisteis deificado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron deificado

Futuro simple
(yo) deificaré
(tu) deificarás
(el/ella/Ud.) deificará
(nosotros) deificaremos
(vosotros) deificaréis
(ellos/ellas/Uds.) deificarán

Futuro compuesto
(yo) habré deificado
(tu) habrás deificado
(el/ella/Ud.) habrá deificado
(nosotros) habremos deificado
(vosotros) habréis deificado
(ellos/ellas/Uds.) habrán deificado

Condicional simple
(yo) deificaría
(tu) deificarías
(el/ella/Ud.) deificaría
(nosotros) deificaríamos
(vosotros) deificaríais
(ellos/ellas/Uds.) deificarían

Condicional compuesto
(yo) habría deificado
(tu) habrías deificado
(el/ella/Ud.) habría deificado
(nosotros) habríamos deificado
(vosotros) habríais deificado
(ellos/ellas/Uds.) habrían deificado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) deifique
(tu) deifiques
(el/ella/Ud.) deifique
(nosotros) deifiquemos
(vosotros) deifiquéis
(ellos/ellas/Uds.) deifiquen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya deificado
(tu) hayas deificado
(el/ella/Ud.) haya deificado
(nosotros) hayamos deificado
(vosotros) hayáis deificado
(ellos/ellas/Uds.) hayan deificado

Pretérito imperfecto I
(yo) deificara
(tu) deificaras
(el/ella/Ud.) deificara
(nosotros) deificáramos
(vosotros) deificarais
(ellos/ellas/Uds.) deificaran

Pretérito imperfecto II
(yo) deificase
(tu) deificases
(el/ella/Ud.) deificase
(nosotros) deificásemos
(vosotros) deificaseis
(ellos/ellas/Uds.) deificasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera deificado
(tu) hubieras deificado
(el/ella/Ud.) hubiera deificado
(nosotros) hubiéramos deificado
(vosotros) hubierais deificado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran deificado

Futuro simple
(yo) deificare
(tu) deificares
(el/ella/Ud.) deificare
(nosotros) deificáremos
(vosotros) deificareis
(ellos/ellas/Uds.) deificaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere deificado
(tu) hubieres deificado
(el/ella/Ud.) hubiere deificado
(nosotros) hubiéremos deificado
(vosotros) hubiereis deificado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren deificado

IMPERATIVO
Presente

deifica (tu)
deifique (el/ella/Ud.)
deifiquemos (nosotros)
deificad (vosotros)
deifiquen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar