deliri (Diccionari)

deliri
1. a. m. PSIC. Psicosi més o menys transitòria caracteritzada per un grau determinat d'incoherència i confusió mentals, d'excitació nerviosa i d'al·lucinacions, sobretot de caire visual.
b. estat de deliri PSIC. Expressió amb què es designa el conjunt de la personalitat afectada d'idees delirants.
2. m. [ p. ext. ] En certes malalties infeccioses agudes, estat febril en què es patixen al·lucinacions, confusió mental i altres fenòmens similars.
3. a. m. [ p. ext. ] Estat d'excitació violenta en què cessa d'obeir la raó. Ho féu en ple deliri passional.
b. m. [ p. ext. ] Passió boja. Juga amb deliri. Quin deliri de grandeses!
c. tindre un deliri per (algú o alguna cosa) Tindre-hi una fal·lera.

deliri (Traducció Valencià-Castellà)

deliri m. 1. delirio.
2. estat de deliri
3. tindre un deliri per tener pasión por.

delirar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
delirar






Participi
delirat
delirada
delirats
delirades



Gerundi
delirant






INDICATIU
Present
(jo) delire
(tu) delires
(ell/ella/vosté) delira
(nosaltres) delirem
(vosaltres) delireu
(ells/elles/vostés) deliren

Perfet
(jo) he delirat
(tu) has delirat
(ell/ella/vosté) ha delirat
(nosaltres) hem delirat
(vosaltres) heu delirat
(ells/elles/vostés) han delirat

Passat simple
(jo) delirí
(tu) delirares
(ell/ella/vosté) delirà
(nosaltres) deliràrem
(vosaltres) deliràreu
(ells/elles/vostés) deliraren

Passat perifràstic
(jo) vaig delirar
(tu) vas (o vares) delirar
(ell/ella/vosté) va delirar
(nosaltres) vam (o vàrem) delirar
(vosaltres) vau (o vàreu) delirar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) delirar

Imperfet
(jo) delirava
(tu) deliraves
(ell/ella/vosté) delirava
(nosaltres) deliràvem
(vosaltres) deliràveu
(ells/elles/vostés) deliraven

Plusquamperfet
(jo) havia delirat
(tu) havies delirat
(ell/ella/vosté) havia delirat
(nosaltres) havíem delirat
(vosaltres) havíeu delirat
(ells/elles/vostés) havien delirat

Passat anterior
(jo) haguí delirat
(tu) hagueres delirat
(ell/ella/vosté) hagué delirat
(nosaltres) haguérem delirat
(vosaltres) haguéreu delirat
(ells/elles/vostés) hagueren delirat

Futur
(jo) deliraré
(tu) deliraràs
(ell/ella/vosté) delirarà
(nosaltres) delirarem
(vosaltres) delirareu
(ells/elles/vostés) deliraran

Futur perfet
(jo) hauré delirat
(tu) hauràs delirat
(ell/ella/vosté) haurà delirat
(nosaltres) haurem delirat
(vosaltres) haureu delirat
(ells/elles/vostés) hauran delirat

Condicional
(jo) deliraria
(tu) deliraries
(ell/ella/vosté) deliraria
(nosaltres) deliraríem
(vosaltres) deliraríeu
(ells/elles/vostés) delirarien

Condicional perfet
(jo) hauria delirat
(tu) hauries delirat
(ell/ella/vosté) hauria delirat
(nosaltres) hauríem delirat
(vosaltres) hauríeu delirat
(ells/elles/vostés) haurien delirat

SUBJUNTIU
Present
(jo) delire
(tu) delires
(ell/ella/vosté) delire
(nosaltres) delirem
(vosaltres) delireu
(ells/elles/vostés) deliren

Perfet
(jo) haja delirat
(tu) hages delirat
(ell/ella/vosté) haja delirat
(nosaltres) hàgem delirat
(vosaltres) hàgeu delirat
(ells/elles/vostés) hagen delirat

Imperfet
(jo) delirara
(tu) delirares
(ell/ella/vosté) delirara
(nosaltres) deliràrem
(vosaltres) deliràreu
(ells/elles/vostés) deliraren

Plusquamperfet
(jo) haguera delirat
(tu) hagueres delirat
(ell/ella/vosté) haguera delirat
(nosaltres) haguérem delirat
(vosaltres) haguéreu delirat
(ells/elles/vostés) hagueren delirat

IMPERATIU
Present

delira (tu)
delire (ell/ella/vosté)
delirem (nosaltres)
delireu (vosaltres)
deliren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar