demarcar (Diccionari)

demarcar
1. v. tr. Assenyalar els límits (d'un territori, d'un terreny).
2. v. tr. [ p. ext. ] Delimitar (els drets, les atribucions, etc).

demarcar (Traducció Valencià-Castellà)

demarcar v. tr. demarcar.

demarcar (Traducció Castellà-Valencià)

demarcar v. tr. demarcar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb demarcar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
demarcar






Participi
demarcat
demarcada
demarcats
demarcades



Gerundi
demarcant






INDICATIU
Present
(jo) demarque
(tu) demarques
(ell/ella/vosté) demarca
(nosaltres) demarquem
(vosaltres) demarqueu
(ells/elles/vostés) demarquen

Perfet
(jo) he demarcat
(tu) has demarcat
(ell/ella/vosté) ha demarcat
(nosaltres) hem demarcat
(vosaltres) heu demarcat
(ells/elles/vostés) han demarcat

Passat simple
(jo) demarquí
(tu) demarcares
(ell/ella/vosté) demarcà
(nosaltres) demarcàrem
(vosaltres) demarcàreu
(ells/elles/vostés) demarcaren

Passat perifràstic
(jo) vaig demarcar
(tu) vas (o vares) demarcar
(ell/ella/vosté) va demarcar
(nosaltres) vam (o vàrem) demarcar
(vosaltres) vau (o vàreu) demarcar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) demarcar

Imperfet
(jo) demarcava
(tu) demarcaves
(ell/ella/vosté) demarcava
(nosaltres) demarcàvem
(vosaltres) demarcàveu
(ells/elles/vostés) demarcaven

Plusquamperfet
(jo) havia demarcat
(tu) havies demarcat
(ell/ella/vosté) havia demarcat
(nosaltres) havíem demarcat
(vosaltres) havíeu demarcat
(ells/elles/vostés) havien demarcat

Passat anterior
(jo) haguí demarcat
(tu) hagueres demarcat
(ell/ella/vosté) hagué demarcat
(nosaltres) haguérem demarcat
(vosaltres) haguéreu demarcat
(ells/elles/vostés) hagueren demarcat

Futur
(jo) demarcaré
(tu) demarcaràs
(ell/ella/vosté) demarcarà
(nosaltres) demarcarem
(vosaltres) demarcareu
(ells/elles/vostés) demarcaran

Futur perfet
(jo) hauré demarcat
(tu) hauràs demarcat
(ell/ella/vosté) haurà demarcat
(nosaltres) haurem demarcat
(vosaltres) haureu demarcat
(ells/elles/vostés) hauran demarcat

Condicional
(jo) demarcaria
(tu) demarcaries
(ell/ella/vosté) demarcaria
(nosaltres) demarcaríem
(vosaltres) demarcaríeu
(ells/elles/vostés) demarcarien

Condicional perfet
(jo) hauria demarcat
(tu) hauries demarcat
(ell/ella/vosté) hauria demarcat
(nosaltres) hauríem demarcat
(vosaltres) hauríeu demarcat
(ells/elles/vostés) haurien demarcat

SUBJUNTIU
Present
(jo) demarque
(tu) demarques
(ell/ella/vosté) demarque
(nosaltres) demarquem
(vosaltres) demarqueu
(ells/elles/vostés) demarquen

Perfet
(jo) haja demarcat
(tu) hages demarcat
(ell/ella/vosté) haja demarcat
(nosaltres) hàgem demarcat
(vosaltres) hàgeu demarcat
(ells/elles/vostés) hagen demarcat

Imperfet
(jo) demarcara
(tu) demarcares
(ell/ella/vosté) demarcara
(nosaltres) demarcàrem
(vosaltres) demarcàreu
(ells/elles/vostés) demarcaren

Plusquamperfet
(jo) haguera demarcat
(tu) hagueres demarcat
(ell/ella/vosté) haguera demarcat
(nosaltres) haguérem demarcat
(vosaltres) haguéreu demarcat
(ells/elles/vostés) hagueren demarcat

IMPERATIU
Present

demarca (tu)
demarque (ell/ella/vosté)
demarquem (nosaltres)
demarqueu (vosaltres)
demarquen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb demarcar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
demarcar






Participio
demarcado
demarcada
demarcados
demarcadas



Gerundio
demarcando






INDICATIVO
Presente
(yo) demarco
(tu) demarcas
(el/ella/Ud.) demarca
(nosotros) demarcamos
(vosotros) demarcáis
(ellos/ellas/Uds.) demarcan

Pretérito perfecto simple
(yo) demarqué
(tu) demarcaste
(el/ella/Ud.) demarcó
(nosotros) demarcamos
(vosotros) demarcasteis
(ellos/ellas/Uds.) demarcaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he demarcado
(tu) has demarcado
(el/ella/Ud.) ha demarcado
(nosotros) hemos demarcado
(vosotros) habéis demarcado
(ellos/ellas/Uds.) han demarcado

Pretérito imperfecto
(yo) demarcaba
(tu) demarcabas
(el/ella/Ud.) demarcaba
(nosotros) demarcábamos
(vosotros) demarcabais
(ellos/ellas/Uds.) demarcaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había demarcado
(tu) habías demarcado
(el/ella/Ud.) había demarcado
(nosotros) habíamos demarcado
(vosotros) habíais demarcado
(ellos/ellas/Uds.) habían demarcado

Pretérito anterior
(yo) hube demarcado
(tu) hubiste demarcado
(el/ella/Ud.) hubo demarcado
(nosotros) hubimos demarcado
(vosotros) hubisteis demarcado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron demarcado

Futuro simple
(yo) demarcaré
(tu) demarcarás
(el/ella/Ud.) demarcará
(nosotros) demarcaremos
(vosotros) demarcaréis
(ellos/ellas/Uds.) demarcarán

Futuro compuesto
(yo) habré demarcado
(tu) habrás demarcado
(el/ella/Ud.) habrá demarcado
(nosotros) habremos demarcado
(vosotros) habréis demarcado
(ellos/ellas/Uds.) habrán demarcado

Condicional simple
(yo) demarcaría
(tu) demarcarías
(el/ella/Ud.) demarcaría
(nosotros) demarcaríamos
(vosotros) demarcaríais
(ellos/ellas/Uds.) demarcarían

Condicional compuesto
(yo) habría demarcado
(tu) habrías demarcado
(el/ella/Ud.) habría demarcado
(nosotros) habríamos demarcado
(vosotros) habríais demarcado
(ellos/ellas/Uds.) habrían demarcado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) demarque
(tu) demarques
(el/ella/Ud.) demarque
(nosotros) demarquemos
(vosotros) demarquéis
(ellos/ellas/Uds.) demarquen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya demarcado
(tu) hayas demarcado
(el/ella/Ud.) haya demarcado
(nosotros) hayamos demarcado
(vosotros) hayáis demarcado
(ellos/ellas/Uds.) hayan demarcado

Pretérito imperfecto I
(yo) demarcara
(tu) demarcaras
(el/ella/Ud.) demarcara
(nosotros) demarcáramos
(vosotros) demarcarais
(ellos/ellas/Uds.) demarcaran

Pretérito imperfecto II
(yo) demarcase
(tu) demarcases
(el/ella/Ud.) demarcase
(nosotros) demarcásemos
(vosotros) demarcaseis
(ellos/ellas/Uds.) demarcasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera demarcado
(tu) hubieras demarcado
(el/ella/Ud.) hubiera demarcado
(nosotros) hubiéramos demarcado
(vosotros) hubierais demarcado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran demarcado

Futuro simple
(yo) demarcare
(tu) demarcares
(el/ella/Ud.) demarcare
(nosotros) demarcáremos
(vosotros) demarcareis
(ellos/ellas/Uds.) demarcaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere demarcado
(tu) hubieres demarcado
(el/ella/Ud.) hubiere demarcado
(nosotros) hubiéremos demarcado
(vosotros) hubiereis demarcado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren demarcado

IMPERATIVO
Presente

demarca (tu)
demarque (el/ella/Ud.)
demarquemos (nosotros)
demarcad (vosotros)
demarquen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar