denou (Diccionari)

denou 1
adj. i m. i f. Dènou.

dènou (Diccionari)

dènou
1. adj. Díhuit més un. Ahir va fer dènou anys.
2. adj. Que fa dènou, denové. Arribà en el lloc dènou. L'any dènou abans de Crist.
3. a. m. El nombre dènou, 19. Ja s'ha fet el sorteig i ha eixit el dènou.
b. m. [ p. ext. ] Qualsevol cosa representada amb el nombre dènou. Viu al dènou del carrer Gran.
4. m. i f. Les dènou primeres.
5. les dènou La denovena hora des de les dotze de la nit; les set de la vesprada.
6. quedar-se a dènou Quedar-se sense diners.

denou (Traducció Valencià-Castellà)

denou adj. i m. i f. diecinueve ( adj. ).

dènou (Traducció Valencià-Castellà)

dènou adj. 1. diecinueve.
2. les dènou las diecinueve.
3. quedar-se a dènou estar a dos velas.

Et pot interessar