dènou
1.
adj.
Díhuit més un.
Ahir va fer dènou anys.
2.
adj.
Que fa dènou, denové.
Arribà en el lloc dènou. L'any dènou abans de Crist.
3.
a.
m.
El nombre dènou, 19.
Ja s'ha fet el sorteig i ha eixit el dènou.
b.
m.
[
p. ext.
]
Qualsevol cosa representada amb el nombre dènou.
Viu al dènou del carrer Gran.
4.
m.
i
f.
Les dènou primeres.
5.
les dènou
La denovena hora des de les dotze de la nit; les set de la vesprada.
6.
quedar-se a dènou
Quedar-se sense diners.