dent
1.
a.
f. ANAT.
Terme que s'aplica a
cada un dels òrgans durs allotjats en les genives, constituïts per marfil recobert d'esmalt en la corona, i que tenen la funció de mossegar i triturar els aliments.
b.
amb dents i ungles
(o
amb
les dents
)
Valent-se de tots els mitjans.
c.
anar armat fins a les dents
Dur damunt moltes armes.
d.
cruixir
(o
petar
)
de dents
Fer batre unes dents contra les altres pel fred, per la por, etc.
e.
de dents cap a fora
Fingidament.
f.
deixar-hi les dents
Eixir perdent en la persecució d'un guany.
g.
dent de llet
ANAT.
Cada una de les dents, de la primera dentició dels vertebrats, destinades a caure i a ser substituïdes per unes altres de permanents.
h.
dent postissa
Dent que en substituïx artificialment una de natural.
i.
dents canines
ANAT.
Claus.
j.
dents incisives
ANAT.
Dents tallants situades en la part anterior de cada mandíbula, entre els dos claus.
k.
dents molars
ANAT.
Queixals, especialment el tercer, quart o quint.
l.
ensenyar les dents
Fer cara a algú.
m.
no passar de les dents
(una persona o una cosa)
No poder-hi posar afecte, tindre-hi aversió.
n.
parlar entre dents
Parlar de manera que no s'entenga el que es diu.
o.
perdre dents i queixals
Empobrir-se.
p.
prendre a dents
(una cosa)
Posar tota la voluntat en la seua consecució.
q.
riure de les dents enfora
No riure sincerament.
r.
tindre les dents esmolades
(o
vindre amb les dents esmolades
)
Estar disposat a disputar-se aferrissadament.
s.
tindre les dents esmolades
(o
vindre amb les dents esmolades
)
Estar disposat a menjar molt.
t.
tindre les dents llargues
(o
tindre bona dent
)
Tindre molta gana.
u.
tindre totes les dents
Tindre experiència.
v.
voler agarrar la lluna amb les dents
Pretendre l'impossible.
2.
f.
Cada una de les parts ixents de certs objectes, de certes màquines, de certes ferramentes, etc., paregudes a una dent.
Les dents d'una cremallera. Les dents d'una serra. Les dents d'una roda d'engranatge.
3.
a.
dent de bou
BOT.
Gavó espinós
(Ononis spinosa).
b.
dent de ca
BOT.
Catalinoia.
c.
dent de ca
(o
de gos
)
BOT.
Herba bulbosa (
Erythronium denscanis),
amb dos fulles tacades de púrpura, flor violàcia amb els pètals girats cap arrere, que florix en els prats pirinencs quan es fon la neu.
d.
dent de lleó
BOT.
Cama-roja.
4.
dent de llop
GRÀF.
Brunyidor corbat d'àgata utilitzat pels enquadernadors per a donar lluentor a l'or del tall en canal d'un llibre.
5.
dent de mar
ZOOL.
Terme que s'aplica a diversos mol·luscs de la classe dels escafòpodes, de la família dels dentàlids
(Dentalium sp),
de conquilla cònica allargada i lleugerament arquejada, amb la boca envoltada de tentacles i amb una ràdula dentada.
6.
dent de serra
CONSTR.
Tipus de coberta d'un edifici, el perfil de la qual té forma de dents de serra, formada per la successió de dos aiguavessos d'inclinacions diferents, un dels quals, el més vertical, presenta finestres en tota la seua amplada i està sensiblement orientat al nord, per tal de rebre llum indirecta del sol.