dentar (Diccionari)

dentar
1. v. intr. ANAT. Traure les dents.
2. v. tr. FÍS. Posar o formar dents a la vora (d'una cosa).

dentar (Traducció Valencià-Castellà)

dentar v. intr. dentar, endentecer.

dentar (Traducció Castellà-Valencià)

dentar v. intr. dentar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb dentar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
dentar






Participi
dentat
dentada
dentats
dentades



Gerundi
dentant






INDICATIU
Present
(jo) dente
(tu) dentes
(ell/ella/vosté) denta
(nosaltres) dentem
(vosaltres) denteu
(ells/elles/vostés) denten

Perfet
(jo) he dentat
(tu) has dentat
(ell/ella/vosté) ha dentat
(nosaltres) hem dentat
(vosaltres) heu dentat
(ells/elles/vostés) han dentat

Passat simple
(jo) dentí
(tu) dentares
(ell/ella/vosté) dentà
(nosaltres) dentàrem
(vosaltres) dentàreu
(ells/elles/vostés) dentaren

Passat perifràstic
(jo) vaig dentar
(tu) vas (o vares) dentar
(ell/ella/vosté) va dentar
(nosaltres) vam (o vàrem) dentar
(vosaltres) vau (o vàreu) dentar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) dentar

Imperfet
(jo) dentava
(tu) dentaves
(ell/ella/vosté) dentava
(nosaltres) dentàvem
(vosaltres) dentàveu
(ells/elles/vostés) dentaven

Plusquamperfet
(jo) havia dentat
(tu) havies dentat
(ell/ella/vosté) havia dentat
(nosaltres) havíem dentat
(vosaltres) havíeu dentat
(ells/elles/vostés) havien dentat

Passat anterior
(jo) haguí dentat
(tu) hagueres dentat
(ell/ella/vosté) hagué dentat
(nosaltres) haguérem dentat
(vosaltres) haguéreu dentat
(ells/elles/vostés) hagueren dentat

Futur
(jo) dentaré
(tu) dentaràs
(ell/ella/vosté) dentarà
(nosaltres) dentarem
(vosaltres) dentareu
(ells/elles/vostés) dentaran

Futur perfet
(jo) hauré dentat
(tu) hauràs dentat
(ell/ella/vosté) haurà dentat
(nosaltres) haurem dentat
(vosaltres) haureu dentat
(ells/elles/vostés) hauran dentat

Condicional
(jo) dentaria
(tu) dentaries
(ell/ella/vosté) dentaria
(nosaltres) dentaríem
(vosaltres) dentaríeu
(ells/elles/vostés) dentarien

Condicional perfet
(jo) hauria dentat
(tu) hauries dentat
(ell/ella/vosté) hauria dentat
(nosaltres) hauríem dentat
(vosaltres) hauríeu dentat
(ells/elles/vostés) haurien dentat

SUBJUNTIU
Present
(jo) dente
(tu) dentes
(ell/ella/vosté) dente
(nosaltres) dentem
(vosaltres) denteu
(ells/elles/vostés) denten

Perfet
(jo) haja dentat
(tu) hages dentat
(ell/ella/vosté) haja dentat
(nosaltres) hàgem dentat
(vosaltres) hàgeu dentat
(ells/elles/vostés) hagen dentat

Imperfet
(jo) dentara
(tu) dentares
(ell/ella/vosté) dentara
(nosaltres) dentàrem
(vosaltres) dentàreu
(ells/elles/vostés) dentaren

Plusquamperfet
(jo) haguera dentat
(tu) hagueres dentat
(ell/ella/vosté) haguera dentat
(nosaltres) haguérem dentat
(vosaltres) haguéreu dentat
(ells/elles/vostés) hagueren dentat

IMPERATIU
Present

denta (tu)
dente (ell/ella/vosté)
dentem (nosaltres)
denteu (vosaltres)
denten (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb dentar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
dentar






Participio
dentado
dentada
dentados
dentadas



Gerundio
dentando






INDICATIVO
Presente
(yo) diento
(tu) dientas
(el/ella/Ud.) dienta
(nosotros) dentamos
(vosotros) dentáis
(ellos/ellas/Uds.) dientan

Pretérito perfecto simple
(yo) denté
(tu) dentaste
(el/ella/Ud.) dentó
(nosotros) dentamos
(vosotros) dentasteis
(ellos/ellas/Uds.) dentaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he dentado
(tu) has dentado
(el/ella/Ud.) ha dentado
(nosotros) hemos dentado
(vosotros) habéis dentado
(ellos/ellas/Uds.) han dentado

Pretérito imperfecto
(yo) dentaba
(tu) dentabas
(el/ella/Ud.) dentaba
(nosotros) dentábamos
(vosotros) dentabais
(ellos/ellas/Uds.) dentaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había dentado
(tu) habías dentado
(el/ella/Ud.) había dentado
(nosotros) habíamos dentado
(vosotros) habíais dentado
(ellos/ellas/Uds.) habían dentado

Pretérito anterior
(yo) hube dentado
(tu) hubiste dentado
(el/ella/Ud.) hubo dentado
(nosotros) hubimos dentado
(vosotros) hubisteis dentado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron dentado

Futuro simple
(yo) dentaré
(tu) dentarás
(el/ella/Ud.) dentará
(nosotros) dentaremos
(vosotros) dentaréis
(ellos/ellas/Uds.) dentarán

Futuro compuesto
(yo) habré dentado
(tu) habrás dentado
(el/ella/Ud.) habrá dentado
(nosotros) habremos dentado
(vosotros) habréis dentado
(ellos/ellas/Uds.) habrán dentado

Condicional simple
(yo) dentaría
(tu) dentarías
(el/ella/Ud.) dentaría
(nosotros) dentaríamos
(vosotros) dentaríais
(ellos/ellas/Uds.) dentarían

Condicional compuesto
(yo) habría dentado
(tu) habrías dentado
(el/ella/Ud.) habría dentado
(nosotros) habríamos dentado
(vosotros) habríais dentado
(ellos/ellas/Uds.) habrían dentado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) diente
(tu) dientes
(el/ella/Ud.) diente
(nosotros) dentemos
(vosotros) dentéis
(ellos/ellas/Uds.) dienten

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya dentado
(tu) hayas dentado
(el/ella/Ud.) haya dentado
(nosotros) hayamos dentado
(vosotros) hayáis dentado
(ellos/ellas/Uds.) hayan dentado

Pretérito imperfecto I
(yo) dentara
(tu) dentaras
(el/ella/Ud.) dentara
(nosotros) dentáramos
(vosotros) dentarais
(ellos/ellas/Uds.) dentaran

Pretérito imperfecto II
(yo) dentase
(tu) dentases
(el/ella/Ud.) dentase
(nosotros) dentásemos
(vosotros) dentaseis
(ellos/ellas/Uds.) dentasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera dentado
(tu) hubieras dentado
(el/ella/Ud.) hubiera dentado
(nosotros) hubiéramos dentado
(vosotros) hubierais dentado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran dentado

Futuro simple
(yo) dentare
(tu) dentares
(el/ella/Ud.) dentare
(nosotros) dentáremos
(vosotros) dentareis
(ellos/ellas/Uds.) dentaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere dentado
(tu) hubieres dentado
(el/ella/Ud.) hubiere dentado
(nosotros) hubiéremos dentado
(vosotros) hubiereis dentado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren dentado

IMPERATIVO
Presente

dienta (tu)
diente (el/ella/Ud.)
dentemos (nosotros)
dentad (vosotros)
dienten (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar