desaconsellar (Diccionari)

desaconsellar
v. tr. Aconsellar no fer (alguna cosa). Li van desaconsellar la compra d'una casa.

desaconsellar (Traducció Valencià-Castellà)

desaconsellar v. tr. desaconsejar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desaconsellar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desaconsellar






Participi
desaconsellat
desaconsellada
desaconsellats
desaconsellades



Gerundi
desaconsellant






INDICATIU
Present
(jo) desaconselle
(tu) desaconselles
(ell/ella/vosté) desaconsella
(nosaltres) desaconsellem
(vosaltres) desaconselleu
(ells/elles/vostés) desaconsellen

Perfet
(jo) he desaconsellat
(tu) has desaconsellat
(ell/ella/vosté) ha desaconsellat
(nosaltres) hem desaconsellat
(vosaltres) heu desaconsellat
(ells/elles/vostés) han desaconsellat

Passat simple
(jo) desaconsellí
(tu) desaconsellares
(ell/ella/vosté) desaconsellà
(nosaltres) desaconsellàrem
(vosaltres) desaconsellàreu
(ells/elles/vostés) desaconsellaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desaconsellar
(tu) vas (o vares) desaconsellar
(ell/ella/vosté) va desaconsellar
(nosaltres) vam (o vàrem) desaconsellar
(vosaltres) vau (o vàreu) desaconsellar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desaconsellar

Imperfet
(jo) desaconsellava
(tu) desaconsellaves
(ell/ella/vosté) desaconsellava
(nosaltres) desaconsellàvem
(vosaltres) desaconsellàveu
(ells/elles/vostés) desaconsellaven

Plusquamperfet
(jo) havia desaconsellat
(tu) havies desaconsellat
(ell/ella/vosté) havia desaconsellat
(nosaltres) havíem desaconsellat
(vosaltres) havíeu desaconsellat
(ells/elles/vostés) havien desaconsellat

Passat anterior
(jo) haguí desaconsellat
(tu) hagueres desaconsellat
(ell/ella/vosté) hagué desaconsellat
(nosaltres) haguérem desaconsellat
(vosaltres) haguéreu desaconsellat
(ells/elles/vostés) hagueren desaconsellat

Futur
(jo) desaconsellaré
(tu) desaconsellaràs
(ell/ella/vosté) desaconsellarà
(nosaltres) desaconsellarem
(vosaltres) desaconsellareu
(ells/elles/vostés) desaconsellaran

Futur perfet
(jo) hauré desaconsellat
(tu) hauràs desaconsellat
(ell/ella/vosté) haurà desaconsellat
(nosaltres) haurem desaconsellat
(vosaltres) haureu desaconsellat
(ells/elles/vostés) hauran desaconsellat

Condicional
(jo) desaconsellaria
(tu) desaconsellaries
(ell/ella/vosté) desaconsellaria
(nosaltres) desaconsellaríem
(vosaltres) desaconsellaríeu
(ells/elles/vostés) desaconsellarien

Condicional perfet
(jo) hauria desaconsellat
(tu) hauries desaconsellat
(ell/ella/vosté) hauria desaconsellat
(nosaltres) hauríem desaconsellat
(vosaltres) hauríeu desaconsellat
(ells/elles/vostés) haurien desaconsellat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desaconselle
(tu) desaconselles
(ell/ella/vosté) desaconselle
(nosaltres) desaconsellem
(vosaltres) desaconselleu
(ells/elles/vostés) desaconsellen

Perfet
(jo) haja desaconsellat
(tu) hages desaconsellat
(ell/ella/vosté) haja desaconsellat
(nosaltres) hàgem desaconsellat
(vosaltres) hàgeu desaconsellat
(ells/elles/vostés) hagen desaconsellat

Imperfet
(jo) desaconsellara
(tu) desaconsellares
(ell/ella/vosté) desaconsellara
(nosaltres) desaconsellàrem
(vosaltres) desaconsellàreu
(ells/elles/vostés) desaconsellaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desaconsellat
(tu) hagueres desaconsellat
(ell/ella/vosté) haguera desaconsellat
(nosaltres) haguérem desaconsellat
(vosaltres) haguéreu desaconsellat
(ells/elles/vostés) hagueren desaconsellat

IMPERATIU
Present

desaconsella (tu)
desaconselle (ell/ella/vosté)
desaconsellem (nosaltres)
desaconselleu (vosaltres)
desaconsellen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar