desacostumar (Diccionari)

desacostumar
1. v. tr. Fer perdre un costum. Vull desacostumar-lo de renegar.
2. v. pron. Cal desacostumar-se de fumar.

desacostumar (Traducció Valencià-Castellà)

desacostumar v. tr. desacostumbrar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desacostumar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desacostumar






Participi
desacostumat
desacostumada
desacostumats
desacostumades



Gerundi
desacostumant






INDICATIU
Present
(jo) desacostume
(tu) desacostumes
(ell/ella/vosté) desacostuma
(nosaltres) desacostumem
(vosaltres) desacostumeu
(ells/elles/vostés) desacostumen

Perfet
(jo) he desacostumat
(tu) has desacostumat
(ell/ella/vosté) ha desacostumat
(nosaltres) hem desacostumat
(vosaltres) heu desacostumat
(ells/elles/vostés) han desacostumat

Passat simple
(jo) desacostumí
(tu) desacostumares
(ell/ella/vosté) desacostumà
(nosaltres) desacostumàrem
(vosaltres) desacostumàreu
(ells/elles/vostés) desacostumaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desacostumar
(tu) vas (o vares) desacostumar
(ell/ella/vosté) va desacostumar
(nosaltres) vam (o vàrem) desacostumar
(vosaltres) vau (o vàreu) desacostumar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desacostumar

Imperfet
(jo) desacostumava
(tu) desacostumaves
(ell/ella/vosté) desacostumava
(nosaltres) desacostumàvem
(vosaltres) desacostumàveu
(ells/elles/vostés) desacostumaven

Plusquamperfet
(jo) havia desacostumat
(tu) havies desacostumat
(ell/ella/vosté) havia desacostumat
(nosaltres) havíem desacostumat
(vosaltres) havíeu desacostumat
(ells/elles/vostés) havien desacostumat

Passat anterior
(jo) haguí desacostumat
(tu) hagueres desacostumat
(ell/ella/vosté) hagué desacostumat
(nosaltres) haguérem desacostumat
(vosaltres) haguéreu desacostumat
(ells/elles/vostés) hagueren desacostumat

Futur
(jo) desacostumaré
(tu) desacostumaràs
(ell/ella/vosté) desacostumarà
(nosaltres) desacostumarem
(vosaltres) desacostumareu
(ells/elles/vostés) desacostumaran

Futur perfet
(jo) hauré desacostumat
(tu) hauràs desacostumat
(ell/ella/vosté) haurà desacostumat
(nosaltres) haurem desacostumat
(vosaltres) haureu desacostumat
(ells/elles/vostés) hauran desacostumat

Condicional
(jo) desacostumaria
(tu) desacostumaries
(ell/ella/vosté) desacostumaria
(nosaltres) desacostumaríem
(vosaltres) desacostumaríeu
(ells/elles/vostés) desacostumarien

Condicional perfet
(jo) hauria desacostumat
(tu) hauries desacostumat
(ell/ella/vosté) hauria desacostumat
(nosaltres) hauríem desacostumat
(vosaltres) hauríeu desacostumat
(ells/elles/vostés) haurien desacostumat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desacostume
(tu) desacostumes
(ell/ella/vosté) desacostume
(nosaltres) desacostumem
(vosaltres) desacostumeu
(ells/elles/vostés) desacostumen

Perfet
(jo) haja desacostumat
(tu) hages desacostumat
(ell/ella/vosté) haja desacostumat
(nosaltres) hàgem desacostumat
(vosaltres) hàgeu desacostumat
(ells/elles/vostés) hagen desacostumat

Imperfet
(jo) desacostumara
(tu) desacostumares
(ell/ella/vosté) desacostumara
(nosaltres) desacostumàrem
(vosaltres) desacostumàreu
(ells/elles/vostés) desacostumaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desacostumat
(tu) hagueres desacostumat
(ell/ella/vosté) haguera desacostumat
(nosaltres) haguérem desacostumat
(vosaltres) haguéreu desacostumat
(ells/elles/vostés) hagueren desacostumat

IMPERATIU
Present

desacostuma (tu)
desacostume (ell/ella/vosté)
desacostumem (nosaltres)
desacostumeu (vosaltres)
desacostumen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar