desancorar (Diccionari)

desancorar
1. v. tr. Llevar l'àncora (d'una embarcació).
2. v. tr. abs. El vaixell ha desancorat.

desancorar (Traducció Valencià-Castellà)

desancorar v. tr. desanclar, desancorar.

desancorar (Traducció Castellà-Valencià)

desancorar v. tr. desancorar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desancorar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desancorar






Participi
desancorat
desancorada
desancorats
desancorades



Gerundi
desancorant






INDICATIU
Present
(jo) desancore
(tu) desancores
(ell/ella/vosté) desancora
(nosaltres) desancorem
(vosaltres) desancoreu
(ells/elles/vostés) desancoren

Perfet
(jo) he desancorat
(tu) has desancorat
(ell/ella/vosté) ha desancorat
(nosaltres) hem desancorat
(vosaltres) heu desancorat
(ells/elles/vostés) han desancorat

Passat simple
(jo) desancorí
(tu) desancorares
(ell/ella/vosté) desancorà
(nosaltres) desancoràrem
(vosaltres) desancoràreu
(ells/elles/vostés) desancoraren

Passat perifràstic
(jo) vaig desancorar
(tu) vas (o vares) desancorar
(ell/ella/vosté) va desancorar
(nosaltres) vam (o vàrem) desancorar
(vosaltres) vau (o vàreu) desancorar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desancorar

Imperfet
(jo) desancorava
(tu) desancoraves
(ell/ella/vosté) desancorava
(nosaltres) desancoràvem
(vosaltres) desancoràveu
(ells/elles/vostés) desancoraven

Plusquamperfet
(jo) havia desancorat
(tu) havies desancorat
(ell/ella/vosté) havia desancorat
(nosaltres) havíem desancorat
(vosaltres) havíeu desancorat
(ells/elles/vostés) havien desancorat

Passat anterior
(jo) haguí desancorat
(tu) hagueres desancorat
(ell/ella/vosté) hagué desancorat
(nosaltres) haguérem desancorat
(vosaltres) haguéreu desancorat
(ells/elles/vostés) hagueren desancorat

Futur
(jo) desancoraré
(tu) desancoraràs
(ell/ella/vosté) desancorarà
(nosaltres) desancorarem
(vosaltres) desancorareu
(ells/elles/vostés) desancoraran

Futur perfet
(jo) hauré desancorat
(tu) hauràs desancorat
(ell/ella/vosté) haurà desancorat
(nosaltres) haurem desancorat
(vosaltres) haureu desancorat
(ells/elles/vostés) hauran desancorat

Condicional
(jo) desancoraria
(tu) desancoraries
(ell/ella/vosté) desancoraria
(nosaltres) desancoraríem
(vosaltres) desancoraríeu
(ells/elles/vostés) desancorarien

Condicional perfet
(jo) hauria desancorat
(tu) hauries desancorat
(ell/ella/vosté) hauria desancorat
(nosaltres) hauríem desancorat
(vosaltres) hauríeu desancorat
(ells/elles/vostés) haurien desancorat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desancore
(tu) desancores
(ell/ella/vosté) desancore
(nosaltres) desancorem
(vosaltres) desancoreu
(ells/elles/vostés) desancoren

Perfet
(jo) haja desancorat
(tu) hages desancorat
(ell/ella/vosté) haja desancorat
(nosaltres) hàgem desancorat
(vosaltres) hàgeu desancorat
(ells/elles/vostés) hagen desancorat

Imperfet
(jo) desancorara
(tu) desancorares
(ell/ella/vosté) desancorara
(nosaltres) desancoràrem
(vosaltres) desancoràreu
(ells/elles/vostés) desancoraren

Plusquamperfet
(jo) haguera desancorat
(tu) hagueres desancorat
(ell/ella/vosté) haguera desancorat
(nosaltres) haguérem desancorat
(vosaltres) haguéreu desancorat
(ells/elles/vostés) hagueren desancorat

IMPERATIU
Present

desancora (tu)
desancore (ell/ella/vosté)
desancorem (nosaltres)
desancoreu (vosaltres)
desancoren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar