desarrelar
1.
a.
v. tr.
Arrancar de terra (un arbre, una planta).
b.
v. pron.
Perdre l'arrelament.
c.
v. tr. AGR.
Arrancar les arrels (d'una planta), especialment si pertanyen a l'empelt o a la varietat.
2.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Fer desaparéixer (un hàbit, una creença, etc., arrelades).
Desarrelar una festa tradicional. Desarrelar les actituds racistes.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Si un poble utilitza la seua llengua, no es desarrela.
3.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Separar (algú) del lloc on viu, de la seua família, els amics, etc.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Anar-se'n algú de la pàtria o del lloc on té la família, els béns, etc.