descansar
1.
a.
v. intr.
Deixar de fer un exercici, un treball, perquè desaparega el cansament.
Entre classe i classe descansem deu minuts. Vam descansar al costat de la font.
b.
v. intr.
[
p. anal.
]
Deixar descansar la terra.
c.
v. intr.
[
p. ext.
]
Dormir.
Els xiquets han de descansar almenys nou hores. La febra no l'ha deixat descansar en tot el dia.
d.
v. intr.
[
p. ext.
]
Jaure en el sepulcre.
Que en pau descanse.
e.
v. intr.
[
fig.
]
Cessar de ser turmentat per un mal, per una greu preocupació, etc.
2.
v. tr.
Cessar de fer treballar (un membre, una ferramenta, etc.) per a fer-ne desaparéixer el cansament, evitar que es deteriore, etc.
De tant en tant he de descansar el braç.
3.
v. tr.
Ajudar (algú) alleujant-li el treball.
La metgessa té un infermer que la descansa molt de l'atenció als malalts.
4.
v. intr.
Tindre plena confiança en la protecció d'algú o d'alguna cosa.
Ara ja no ha de treballar com abans: té un fill en qui pot descansar.
5.
v. intr.
Ser suportat.
El pont descansa sobre columnes.