desconjuntar (Diccionari)

desconjuntar
1. a. v. tr. Desencaixar (un os) del seu lloc.
b. v. pron. Desconjuntar-se el turmell.
2. a. v. tr. Destruir, afluixar, les juntures, l'encaix, de les peces que componen (un tot).
b. v. pron. Desconjuntar-se un moble.

desconjuntar (Traducció Valencià-Castellà)

desconjuntar v. tr. descoyuntar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desconjuntar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desconjuntar






Participi
desconjuntat
desconjuntada
desconjuntats
desconjuntades



Gerundi
desconjuntant






INDICATIU
Present
(jo) desconjunte
(tu) desconjuntes
(ell/ella/vosté) desconjunta
(nosaltres) desconjuntem
(vosaltres) desconjunteu
(ells/elles/vostés) desconjunten

Perfet
(jo) he desconjuntat
(tu) has desconjuntat
(ell/ella/vosté) ha desconjuntat
(nosaltres) hem desconjuntat
(vosaltres) heu desconjuntat
(ells/elles/vostés) han desconjuntat

Passat simple
(jo) desconjuntí
(tu) desconjuntares
(ell/ella/vosté) desconjuntà
(nosaltres) desconjuntàrem
(vosaltres) desconjuntàreu
(ells/elles/vostés) desconjuntaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desconjuntar
(tu) vas (o vares) desconjuntar
(ell/ella/vosté) va desconjuntar
(nosaltres) vam (o vàrem) desconjuntar
(vosaltres) vau (o vàreu) desconjuntar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desconjuntar

Imperfet
(jo) desconjuntava
(tu) desconjuntaves
(ell/ella/vosté) desconjuntava
(nosaltres) desconjuntàvem
(vosaltres) desconjuntàveu
(ells/elles/vostés) desconjuntaven

Plusquamperfet
(jo) havia desconjuntat
(tu) havies desconjuntat
(ell/ella/vosté) havia desconjuntat
(nosaltres) havíem desconjuntat
(vosaltres) havíeu desconjuntat
(ells/elles/vostés) havien desconjuntat

Passat anterior
(jo) haguí desconjuntat
(tu) hagueres desconjuntat
(ell/ella/vosté) hagué desconjuntat
(nosaltres) haguérem desconjuntat
(vosaltres) haguéreu desconjuntat
(ells/elles/vostés) hagueren desconjuntat

Futur
(jo) desconjuntaré
(tu) desconjuntaràs
(ell/ella/vosté) desconjuntarà
(nosaltres) desconjuntarem
(vosaltres) desconjuntareu
(ells/elles/vostés) desconjuntaran

Futur perfet
(jo) hauré desconjuntat
(tu) hauràs desconjuntat
(ell/ella/vosté) haurà desconjuntat
(nosaltres) haurem desconjuntat
(vosaltres) haureu desconjuntat
(ells/elles/vostés) hauran desconjuntat

Condicional
(jo) desconjuntaria
(tu) desconjuntaries
(ell/ella/vosté) desconjuntaria
(nosaltres) desconjuntaríem
(vosaltres) desconjuntaríeu
(ells/elles/vostés) desconjuntarien

Condicional perfet
(jo) hauria desconjuntat
(tu) hauries desconjuntat
(ell/ella/vosté) hauria desconjuntat
(nosaltres) hauríem desconjuntat
(vosaltres) hauríeu desconjuntat
(ells/elles/vostés) haurien desconjuntat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desconjunte
(tu) desconjuntes
(ell/ella/vosté) desconjunte
(nosaltres) desconjuntem
(vosaltres) desconjunteu
(ells/elles/vostés) desconjunten

Perfet
(jo) haja desconjuntat
(tu) hages desconjuntat
(ell/ella/vosté) haja desconjuntat
(nosaltres) hàgem desconjuntat
(vosaltres) hàgeu desconjuntat
(ells/elles/vostés) hagen desconjuntat

Imperfet
(jo) desconjuntara
(tu) desconjuntares
(ell/ella/vosté) desconjuntara
(nosaltres) desconjuntàrem
(vosaltres) desconjuntàreu
(ells/elles/vostés) desconjuntaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desconjuntat
(tu) hagueres desconjuntat
(ell/ella/vosté) haguera desconjuntat
(nosaltres) haguérem desconjuntat
(vosaltres) haguéreu desconjuntat
(ells/elles/vostés) hagueren desconjuntat

IMPERATIU
Present

desconjunta (tu)
desconjunte (ell/ella/vosté)
desconjuntem (nosaltres)
desconjunteu (vosaltres)
desconjunten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar