desconsolat (Diccionari)

desconsolat -ada
adj. Faltat de consol.

desconsolat (Traducció Valencià-Castellà)

desconsolat -ada adj. desconsolado -da.

Primera persona singular Participi Formes Impersonals del verb desconsolar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desconsolar






Participi
desconsolat
desconsolada
desconsolats
desconsolades



Gerundi
desconsolant






INDICATIU
Present
(jo) desconsole
(tu) desconsoles
(ell/ella/vosté) desconsola
(nosaltres) desconsolem
(vosaltres) desconsoleu
(ells/elles/vostés) desconsolen

Perfet
(jo) he desconsolat
(tu) has desconsolat
(ell/ella/vosté) ha desconsolat
(nosaltres) hem desconsolat
(vosaltres) heu desconsolat
(ells/elles/vostés) han desconsolat

Passat simple
(jo) desconsolí
(tu) desconsolares
(ell/ella/vosté) desconsolà
(nosaltres) desconsolàrem
(vosaltres) desconsolàreu
(ells/elles/vostés) desconsolaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desconsolar
(tu) vas (o vares) desconsolar
(ell/ella/vosté) va desconsolar
(nosaltres) vam (o vàrem) desconsolar
(vosaltres) vau (o vàreu) desconsolar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desconsolar

Imperfet
(jo) desconsolava
(tu) desconsolaves
(ell/ella/vosté) desconsolava
(nosaltres) desconsolàvem
(vosaltres) desconsolàveu
(ells/elles/vostés) desconsolaven

Plusquamperfet
(jo) havia desconsolat
(tu) havies desconsolat
(ell/ella/vosté) havia desconsolat
(nosaltres) havíem desconsolat
(vosaltres) havíeu desconsolat
(ells/elles/vostés) havien desconsolat

Passat anterior
(jo) haguí desconsolat
(tu) hagueres desconsolat
(ell/ella/vosté) hagué desconsolat
(nosaltres) haguérem desconsolat
(vosaltres) haguéreu desconsolat
(ells/elles/vostés) hagueren desconsolat

Futur
(jo) desconsolaré
(tu) desconsolaràs
(ell/ella/vosté) desconsolarà
(nosaltres) desconsolarem
(vosaltres) desconsolareu
(ells/elles/vostés) desconsolaran

Futur perfet
(jo) hauré desconsolat
(tu) hauràs desconsolat
(ell/ella/vosté) haurà desconsolat
(nosaltres) haurem desconsolat
(vosaltres) haureu desconsolat
(ells/elles/vostés) hauran desconsolat

Condicional
(jo) desconsolaria
(tu) desconsolaries
(ell/ella/vosté) desconsolaria
(nosaltres) desconsolaríem
(vosaltres) desconsolaríeu
(ells/elles/vostés) desconsolarien

Condicional perfet
(jo) hauria desconsolat
(tu) hauries desconsolat
(ell/ella/vosté) hauria desconsolat
(nosaltres) hauríem desconsolat
(vosaltres) hauríeu desconsolat
(ells/elles/vostés) haurien desconsolat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desconsole
(tu) desconsoles
(ell/ella/vosté) desconsole
(nosaltres) desconsolem
(vosaltres) desconsoleu
(ells/elles/vostés) desconsolen

Perfet
(jo) haja desconsolat
(tu) hages desconsolat
(ell/ella/vosté) haja desconsolat
(nosaltres) hàgem desconsolat
(vosaltres) hàgeu desconsolat
(ells/elles/vostés) hagen desconsolat

Imperfet
(jo) desconsolara
(tu) desconsolares
(ell/ella/vosté) desconsolara
(nosaltres) desconsolàrem
(vosaltres) desconsolàreu
(ells/elles/vostés) desconsolaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desconsolat
(tu) hagueres desconsolat
(ell/ella/vosté) haguera desconsolat
(nosaltres) haguérem desconsolat
(vosaltres) haguéreu desconsolat
(ells/elles/vostés) hagueren desconsolat

IMPERATIU
Present

desconsola (tu)
desconsole (ell/ella/vosté)
desconsolem (nosaltres)
desconsoleu (vosaltres)
desconsolen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar