descordar (Diccionari)

descordar
1. a. v. tr. Fer cessar d'estar cordat. Descordar les sabates.
b. v. pron. Es descordava els botons de la brusa a poc a poc.
2. v. pron. Cessar d'estar cordat. Esta americana sempre es descorda.
3. v. pron. Perdre la deguda contenció desfent-se en paraules imprudents, en improperis, etc.

descordar (Traducció Valencià-Castellà)

descordar v. tr., desabotonar, desatacar, deshebillar.

descordar (Traducció Castellà-Valencià)

descordar v. tr. desencordar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb descordar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
descordar






Participi
descordat
descordada
descordats
descordades



Gerundi
descordant






INDICATIU
Present
(jo) descorde
(tu) descordes
(ell/ella/vosté) descorda
(nosaltres) descordem
(vosaltres) descordeu
(ells/elles/vostés) descorden

Perfet
(jo) he descordat
(tu) has descordat
(ell/ella/vosté) ha descordat
(nosaltres) hem descordat
(vosaltres) heu descordat
(ells/elles/vostés) han descordat

Passat simple
(jo) descordí
(tu) descordares
(ell/ella/vosté) descordà
(nosaltres) descordàrem
(vosaltres) descordàreu
(ells/elles/vostés) descordaren

Passat perifràstic
(jo) vaig descordar
(tu) vas (o vares) descordar
(ell/ella/vosté) va descordar
(nosaltres) vam (o vàrem) descordar
(vosaltres) vau (o vàreu) descordar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) descordar

Imperfet
(jo) descordava
(tu) descordaves
(ell/ella/vosté) descordava
(nosaltres) descordàvem
(vosaltres) descordàveu
(ells/elles/vostés) descordaven

Plusquamperfet
(jo) havia descordat
(tu) havies descordat
(ell/ella/vosté) havia descordat
(nosaltres) havíem descordat
(vosaltres) havíeu descordat
(ells/elles/vostés) havien descordat

Passat anterior
(jo) haguí descordat
(tu) hagueres descordat
(ell/ella/vosté) hagué descordat
(nosaltres) haguérem descordat
(vosaltres) haguéreu descordat
(ells/elles/vostés) hagueren descordat

Futur
(jo) descordaré
(tu) descordaràs
(ell/ella/vosté) descordarà
(nosaltres) descordarem
(vosaltres) descordareu
(ells/elles/vostés) descordaran

Futur perfet
(jo) hauré descordat
(tu) hauràs descordat
(ell/ella/vosté) haurà descordat
(nosaltres) haurem descordat
(vosaltres) haureu descordat
(ells/elles/vostés) hauran descordat

Condicional
(jo) descordaria
(tu) descordaries
(ell/ella/vosté) descordaria
(nosaltres) descordaríem
(vosaltres) descordaríeu
(ells/elles/vostés) descordarien

Condicional perfet
(jo) hauria descordat
(tu) hauries descordat
(ell/ella/vosté) hauria descordat
(nosaltres) hauríem descordat
(vosaltres) hauríeu descordat
(ells/elles/vostés) haurien descordat

SUBJUNTIU
Present
(jo) descorde
(tu) descordes
(ell/ella/vosté) descorde
(nosaltres) descordem
(vosaltres) descordeu
(ells/elles/vostés) descorden

Perfet
(jo) haja descordat
(tu) hages descordat
(ell/ella/vosté) haja descordat
(nosaltres) hàgem descordat
(vosaltres) hàgeu descordat
(ells/elles/vostés) hagen descordat

Imperfet
(jo) descordara
(tu) descordares
(ell/ella/vosté) descordara
(nosaltres) descordàrem
(vosaltres) descordàreu
(ells/elles/vostés) descordaren

Plusquamperfet
(jo) haguera descordat
(tu) hagueres descordat
(ell/ella/vosté) haguera descordat
(nosaltres) haguérem descordat
(vosaltres) haguéreu descordat
(ells/elles/vostés) hagueren descordat

IMPERATIU
Present

descorda (tu)
descorde (ell/ella/vosté)
descordem (nosaltres)
descordeu (vosaltres)
descorden (ells/elles/vostés)

Et pot interessar