desembargar (Diccionari)

desembargar
1. v. tr. [ ant. ] Deixar (una cosa) lliure d'obstacles.
2. v. tr. Alçar l'embargament que pesa (sobre una cosa). El jutge li va desembargar el cotxe.

desembargar (Traducció Valencià-Castellà)

desembargar v. tr. desembargar.

desembargar (Traducció Castellà-Valencià)

desembargar v. tr. desembargar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desembargar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desembargar






Participi
desembargat
desembargada
desembargats
desembargades



Gerundi
desembargant






INDICATIU
Present
(jo) desembargue
(tu) desembargues
(ell/ella/vosté) desembarga
(nosaltres) desembarguem
(vosaltres) desembargueu
(ells/elles/vostés) desembarguen

Perfet
(jo) he desembargat
(tu) has desembargat
(ell/ella/vosté) ha desembargat
(nosaltres) hem desembargat
(vosaltres) heu desembargat
(ells/elles/vostés) han desembargat

Passat simple
(jo) desembarguí
(tu) desembargares
(ell/ella/vosté) desembargà
(nosaltres) desembargàrem
(vosaltres) desembargàreu
(ells/elles/vostés) desembargaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desembargar
(tu) vas (o vares) desembargar
(ell/ella/vosté) va desembargar
(nosaltres) vam (o vàrem) desembargar
(vosaltres) vau (o vàreu) desembargar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desembargar

Imperfet
(jo) desembargava
(tu) desembargaves
(ell/ella/vosté) desembargava
(nosaltres) desembargàvem
(vosaltres) desembargàveu
(ells/elles/vostés) desembargaven

Plusquamperfet
(jo) havia desembargat
(tu) havies desembargat
(ell/ella/vosté) havia desembargat
(nosaltres) havíem desembargat
(vosaltres) havíeu desembargat
(ells/elles/vostés) havien desembargat

Passat anterior
(jo) haguí desembargat
(tu) hagueres desembargat
(ell/ella/vosté) hagué desembargat
(nosaltres) haguérem desembargat
(vosaltres) haguéreu desembargat
(ells/elles/vostés) hagueren desembargat

Futur
(jo) desembargaré
(tu) desembargaràs
(ell/ella/vosté) desembargarà
(nosaltres) desembargarem
(vosaltres) desembargareu
(ells/elles/vostés) desembargaran

Futur perfet
(jo) hauré desembargat
(tu) hauràs desembargat
(ell/ella/vosté) haurà desembargat
(nosaltres) haurem desembargat
(vosaltres) haureu desembargat
(ells/elles/vostés) hauran desembargat

Condicional
(jo) desembargaria
(tu) desembargaries
(ell/ella/vosté) desembargaria
(nosaltres) desembargaríem
(vosaltres) desembargaríeu
(ells/elles/vostés) desembargarien

Condicional perfet
(jo) hauria desembargat
(tu) hauries desembargat
(ell/ella/vosté) hauria desembargat
(nosaltres) hauríem desembargat
(vosaltres) hauríeu desembargat
(ells/elles/vostés) haurien desembargat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desembargue
(tu) desembargues
(ell/ella/vosté) desembargue
(nosaltres) desembarguem
(vosaltres) desembargueu
(ells/elles/vostés) desembarguen

Perfet
(jo) haja desembargat
(tu) hages desembargat
(ell/ella/vosté) haja desembargat
(nosaltres) hàgem desembargat
(vosaltres) hàgeu desembargat
(ells/elles/vostés) hagen desembargat

Imperfet
(jo) desembargara
(tu) desembargares
(ell/ella/vosté) desembargara
(nosaltres) desembargàrem
(vosaltres) desembargàreu
(ells/elles/vostés) desembargaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desembargat
(tu) hagueres desembargat
(ell/ella/vosté) haguera desembargat
(nosaltres) haguérem desembargat
(vosaltres) haguéreu desembargat
(ells/elles/vostés) hagueren desembargat

IMPERATIU
Present

desembarga (tu)
desembargue (ell/ella/vosté)
desembarguem (nosaltres)
desembargueu (vosaltres)
desembarguen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb desembargar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
desembargar






Participio
desembargado
desembargada
desembargados
desembargadas



Gerundio
desembargando






INDICATIVO
Presente
(yo) desembargo
(tu) desembargas
(el/ella/Ud.) desembarga
(nosotros) desembargamos
(vosotros) desembargáis
(ellos/ellas/Uds.) desembargan

Pretérito perfecto simple
(yo) desembargué
(tu) desembargaste
(el/ella/Ud.) desembargó
(nosotros) desembargamos
(vosotros) desembargasteis
(ellos/ellas/Uds.) desembargaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he desembargado
(tu) has desembargado
(el/ella/Ud.) ha desembargado
(nosotros) hemos desembargado
(vosotros) habéis desembargado
(ellos/ellas/Uds.) han desembargado

Pretérito imperfecto
(yo) desembargaba
(tu) desembargabas
(el/ella/Ud.) desembargaba
(nosotros) desembargábamos
(vosotros) desembargabais
(ellos/ellas/Uds.) desembargaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había desembargado
(tu) habías desembargado
(el/ella/Ud.) había desembargado
(nosotros) habíamos desembargado
(vosotros) habíais desembargado
(ellos/ellas/Uds.) habían desembargado

Pretérito anterior
(yo) hube desembargado
(tu) hubiste desembargado
(el/ella/Ud.) hubo desembargado
(nosotros) hubimos desembargado
(vosotros) hubisteis desembargado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron desembargado

Futuro simple
(yo) desembargaré
(tu) desembargarás
(el/ella/Ud.) desembargará
(nosotros) desembargaremos
(vosotros) desembargaréis
(ellos/ellas/Uds.) desembargarán

Futuro compuesto
(yo) habré desembargado
(tu) habrás desembargado
(el/ella/Ud.) habrá desembargado
(nosotros) habremos desembargado
(vosotros) habréis desembargado
(ellos/ellas/Uds.) habrán desembargado

Condicional simple
(yo) desembargaría
(tu) desembargarías
(el/ella/Ud.) desembargaría
(nosotros) desembargaríamos
(vosotros) desembargaríais
(ellos/ellas/Uds.) desembargarían

Condicional compuesto
(yo) habría desembargado
(tu) habrías desembargado
(el/ella/Ud.) habría desembargado
(nosotros) habríamos desembargado
(vosotros) habríais desembargado
(ellos/ellas/Uds.) habrían desembargado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) desembargue
(tu) desembargues
(el/ella/Ud.) desembargue
(nosotros) desembarguemos
(vosotros) desembarguéis
(ellos/ellas/Uds.) desembarguen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya desembargado
(tu) hayas desembargado
(el/ella/Ud.) haya desembargado
(nosotros) hayamos desembargado
(vosotros) hayáis desembargado
(ellos/ellas/Uds.) hayan desembargado

Pretérito imperfecto I
(yo) desembargara
(tu) desembargaras
(el/ella/Ud.) desembargara
(nosotros) desembargáramos
(vosotros) desembargarais
(ellos/ellas/Uds.) desembargaran

Pretérito imperfecto II
(yo) desembargase
(tu) desembargases
(el/ella/Ud.) desembargase
(nosotros) desembargásemos
(vosotros) desembargaseis
(ellos/ellas/Uds.) desembargasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera desembargado
(tu) hubieras desembargado
(el/ella/Ud.) hubiera desembargado
(nosotros) hubiéramos desembargado
(vosotros) hubierais desembargado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran desembargado

Futuro simple
(yo) desembargare
(tu) desembargares
(el/ella/Ud.) desembargare
(nosotros) desembargáremos
(vosotros) desembargareis
(ellos/ellas/Uds.) desembargaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere desembargado
(tu) hubieres desembargado
(el/ella/Ud.) hubiere desembargado
(nosotros) hubiéremos desembargado
(vosotros) hubiereis desembargado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren desembargado

IMPERATIVO
Presente

desembarga (tu)
desembargue (el/ella/Ud.)
desembarguemos (nosotros)
desembargad (vosotros)
desembarguen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar