desembarrancar (Diccionari)

desembarrancar
v. tr. MAR. Fer surar de nou (una embarcació que estava embarrancada).

desembarrancar (Traducció Valencià-Castellà)

desembarrancar v. tr. desembarrancar.

desembarrancar (Traducció Castellà-Valencià)

desembarrancar v. tr. desembarrancar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desembarrancar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desembarrancar






Participi
desembarrancat
desembarrancada
desembarrancats
desembarrancades



Gerundi
desembarrancant






INDICATIU
Present
(jo) desembarranque
(tu) desembarranques
(ell/ella/vosté) desembarranca
(nosaltres) desembarranquem
(vosaltres) desembarranqueu
(ells/elles/vostés) desembarranquen

Perfet
(jo) he desembarrancat
(tu) has desembarrancat
(ell/ella/vosté) ha desembarrancat
(nosaltres) hem desembarrancat
(vosaltres) heu desembarrancat
(ells/elles/vostés) han desembarrancat

Passat simple
(jo) desembarranquí
(tu) desembarrancares
(ell/ella/vosté) desembarrancà
(nosaltres) desembarrancàrem
(vosaltres) desembarrancàreu
(ells/elles/vostés) desembarrancaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desembarrancar
(tu) vas (o vares) desembarrancar
(ell/ella/vosté) va desembarrancar
(nosaltres) vam (o vàrem) desembarrancar
(vosaltres) vau (o vàreu) desembarrancar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desembarrancar

Imperfet
(jo) desembarrancava
(tu) desembarrancaves
(ell/ella/vosté) desembarrancava
(nosaltres) desembarrancàvem
(vosaltres) desembarrancàveu
(ells/elles/vostés) desembarrancaven

Plusquamperfet
(jo) havia desembarrancat
(tu) havies desembarrancat
(ell/ella/vosté) havia desembarrancat
(nosaltres) havíem desembarrancat
(vosaltres) havíeu desembarrancat
(ells/elles/vostés) havien desembarrancat

Passat anterior
(jo) haguí desembarrancat
(tu) hagueres desembarrancat
(ell/ella/vosté) hagué desembarrancat
(nosaltres) haguérem desembarrancat
(vosaltres) haguéreu desembarrancat
(ells/elles/vostés) hagueren desembarrancat

Futur
(jo) desembarrancaré
(tu) desembarrancaràs
(ell/ella/vosté) desembarrancarà
(nosaltres) desembarrancarem
(vosaltres) desembarrancareu
(ells/elles/vostés) desembarrancaran

Futur perfet
(jo) hauré desembarrancat
(tu) hauràs desembarrancat
(ell/ella/vosté) haurà desembarrancat
(nosaltres) haurem desembarrancat
(vosaltres) haureu desembarrancat
(ells/elles/vostés) hauran desembarrancat

Condicional
(jo) desembarrancaria
(tu) desembarrancaries
(ell/ella/vosté) desembarrancaria
(nosaltres) desembarrancaríem
(vosaltres) desembarrancaríeu
(ells/elles/vostés) desembarrancarien

Condicional perfet
(jo) hauria desembarrancat
(tu) hauries desembarrancat
(ell/ella/vosté) hauria desembarrancat
(nosaltres) hauríem desembarrancat
(vosaltres) hauríeu desembarrancat
(ells/elles/vostés) haurien desembarrancat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desembarranque
(tu) desembarranques
(ell/ella/vosté) desembarranque
(nosaltres) desembarranquem
(vosaltres) desembarranqueu
(ells/elles/vostés) desembarranquen

Perfet
(jo) haja desembarrancat
(tu) hages desembarrancat
(ell/ella/vosté) haja desembarrancat
(nosaltres) hàgem desembarrancat
(vosaltres) hàgeu desembarrancat
(ells/elles/vostés) hagen desembarrancat

Imperfet
(jo) desembarrancara
(tu) desembarrancares
(ell/ella/vosté) desembarrancara
(nosaltres) desembarrancàrem
(vosaltres) desembarrancàreu
(ells/elles/vostés) desembarrancaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desembarrancat
(tu) hagueres desembarrancat
(ell/ella/vosté) haguera desembarrancat
(nosaltres) haguérem desembarrancat
(vosaltres) haguéreu desembarrancat
(ells/elles/vostés) hagueren desembarrancat

IMPERATIU
Present

desembarranca (tu)
desembarranque (ell/ella/vosté)
desembarranquem (nosaltres)
desembarranqueu (vosaltres)
desembarranquen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb desembarrancar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
desembarrancar






Participio
desembarrancado
desembarrancada
desembarrancados
desembarrancadas



Gerundio
desembarrancando






INDICATIVO
Presente
(yo) desembarranco
(tu) desembarrancas
(el/ella/Ud.) desembarranca
(nosotros) desembarrancamos
(vosotros) desembarrancáis
(ellos/ellas/Uds.) desembarrancan

Pretérito perfecto simple
(yo) desembarranqué
(tu) desembarrancaste
(el/ella/Ud.) desembarrancó
(nosotros) desembarrancamos
(vosotros) desembarrancasteis
(ellos/ellas/Uds.) desembarrancaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he desembarrancado
(tu) has desembarrancado
(el/ella/Ud.) ha desembarrancado
(nosotros) hemos desembarrancado
(vosotros) habéis desembarrancado
(ellos/ellas/Uds.) han desembarrancado

Pretérito imperfecto
(yo) desembarrancaba
(tu) desembarrancabas
(el/ella/Ud.) desembarrancaba
(nosotros) desembarrancábamos
(vosotros) desembarrancabais
(ellos/ellas/Uds.) desembarrancaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había desembarrancado
(tu) habías desembarrancado
(el/ella/Ud.) había desembarrancado
(nosotros) habíamos desembarrancado
(vosotros) habíais desembarrancado
(ellos/ellas/Uds.) habían desembarrancado

Pretérito anterior
(yo) hube desembarrancado
(tu) hubiste desembarrancado
(el/ella/Ud.) hubo desembarrancado
(nosotros) hubimos desembarrancado
(vosotros) hubisteis desembarrancado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron desembarrancado

Futuro simple
(yo) desembarrancaré
(tu) desembarrancarás
(el/ella/Ud.) desembarrancará
(nosotros) desembarrancaremos
(vosotros) desembarrancaréis
(ellos/ellas/Uds.) desembarrancarán

Futuro compuesto
(yo) habré desembarrancado
(tu) habrás desembarrancado
(el/ella/Ud.) habrá desembarrancado
(nosotros) habremos desembarrancado
(vosotros) habréis desembarrancado
(ellos/ellas/Uds.) habrán desembarrancado

Condicional simple
(yo) desembarrancaría
(tu) desembarrancarías
(el/ella/Ud.) desembarrancaría
(nosotros) desembarrancaríamos
(vosotros) desembarrancaríais
(ellos/ellas/Uds.) desembarrancarían

Condicional compuesto
(yo) habría desembarrancado
(tu) habrías desembarrancado
(el/ella/Ud.) habría desembarrancado
(nosotros) habríamos desembarrancado
(vosotros) habríais desembarrancado
(ellos/ellas/Uds.) habrían desembarrancado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) desembarranque
(tu) desembarranques
(el/ella/Ud.) desembarranque
(nosotros) desembarranquemos
(vosotros) desembarranquéis
(ellos/ellas/Uds.) desembarranquen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya desembarrancado
(tu) hayas desembarrancado
(el/ella/Ud.) haya desembarrancado
(nosotros) hayamos desembarrancado
(vosotros) hayáis desembarrancado
(ellos/ellas/Uds.) hayan desembarrancado

Pretérito imperfecto I
(yo) desembarrancara
(tu) desembarrancaras
(el/ella/Ud.) desembarrancara
(nosotros) desembarrancáramos
(vosotros) desembarrancarais
(ellos/ellas/Uds.) desembarrancaran

Pretérito imperfecto II
(yo) desembarrancase
(tu) desembarrancases
(el/ella/Ud.) desembarrancase
(nosotros) desembarrancásemos
(vosotros) desembarrancaseis
(ellos/ellas/Uds.) desembarrancasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera desembarrancado
(tu) hubieras desembarrancado
(el/ella/Ud.) hubiera desembarrancado
(nosotros) hubiéramos desembarrancado
(vosotros) hubierais desembarrancado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran desembarrancado

Futuro simple
(yo) desembarrancare
(tu) desembarrancares
(el/ella/Ud.) desembarrancare
(nosotros) desembarrancáremos
(vosotros) desembarrancareis
(ellos/ellas/Uds.) desembarrancaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere desembarrancado
(tu) hubieres desembarrancado
(el/ella/Ud.) hubiere desembarrancado
(nosotros) hubiéremos desembarrancado
(vosotros) hubiereis desembarrancado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren desembarrancado

IMPERATIVO
Presente

desembarranca (tu)
desembarranque (el/ella/Ud.)
desembarranquemos (nosotros)
desembarrancad (vosotros)
desembarranquen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar