desembragar (Diccionari)

desembragar
1. v. tr. TECNOL. Fer que l'òrgan de transmissió que comunica el moviment d'una part (d'un mecanisme) a una altra es desplace de manera que cesse de comunicar el moviment.
2. v. tr. [ ant. ] Deslliurar, deslligar.

desembragar (Traducció Valencià-Castellà)

desembragar v. tr. desembragar.

desembragar (Traducció Castellà-Valencià)

desembragar v. tr. desembragar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desembragar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desembragar






Participi
desembragat
desembragada
desembragats
desembragades



Gerundi
desembragant






INDICATIU
Present
(jo) desembrague
(tu) desembragues
(ell/ella/vosté) desembraga
(nosaltres) desembraguem
(vosaltres) desembragueu
(ells/elles/vostés) desembraguen

Perfet
(jo) he desembragat
(tu) has desembragat
(ell/ella/vosté) ha desembragat
(nosaltres) hem desembragat
(vosaltres) heu desembragat
(ells/elles/vostés) han desembragat

Passat simple
(jo) desembraguí
(tu) desembragares
(ell/ella/vosté) desembragà
(nosaltres) desembragàrem
(vosaltres) desembragàreu
(ells/elles/vostés) desembragaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desembragar
(tu) vas (o vares) desembragar
(ell/ella/vosté) va desembragar
(nosaltres) vam (o vàrem) desembragar
(vosaltres) vau (o vàreu) desembragar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desembragar

Imperfet
(jo) desembragava
(tu) desembragaves
(ell/ella/vosté) desembragava
(nosaltres) desembragàvem
(vosaltres) desembragàveu
(ells/elles/vostés) desembragaven

Plusquamperfet
(jo) havia desembragat
(tu) havies desembragat
(ell/ella/vosté) havia desembragat
(nosaltres) havíem desembragat
(vosaltres) havíeu desembragat
(ells/elles/vostés) havien desembragat

Passat anterior
(jo) haguí desembragat
(tu) hagueres desembragat
(ell/ella/vosté) hagué desembragat
(nosaltres) haguérem desembragat
(vosaltres) haguéreu desembragat
(ells/elles/vostés) hagueren desembragat

Futur
(jo) desembragaré
(tu) desembragaràs
(ell/ella/vosté) desembragarà
(nosaltres) desembragarem
(vosaltres) desembragareu
(ells/elles/vostés) desembragaran

Futur perfet
(jo) hauré desembragat
(tu) hauràs desembragat
(ell/ella/vosté) haurà desembragat
(nosaltres) haurem desembragat
(vosaltres) haureu desembragat
(ells/elles/vostés) hauran desembragat

Condicional
(jo) desembragaria
(tu) desembragaries
(ell/ella/vosté) desembragaria
(nosaltres) desembragaríem
(vosaltres) desembragaríeu
(ells/elles/vostés) desembragarien

Condicional perfet
(jo) hauria desembragat
(tu) hauries desembragat
(ell/ella/vosté) hauria desembragat
(nosaltres) hauríem desembragat
(vosaltres) hauríeu desembragat
(ells/elles/vostés) haurien desembragat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desembrague
(tu) desembragues
(ell/ella/vosté) desembrague
(nosaltres) desembraguem
(vosaltres) desembragueu
(ells/elles/vostés) desembraguen

Perfet
(jo) haja desembragat
(tu) hages desembragat
(ell/ella/vosté) haja desembragat
(nosaltres) hàgem desembragat
(vosaltres) hàgeu desembragat
(ells/elles/vostés) hagen desembragat

Imperfet
(jo) desembragara
(tu) desembragares
(ell/ella/vosté) desembragara
(nosaltres) desembragàrem
(vosaltres) desembragàreu
(ells/elles/vostés) desembragaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desembragat
(tu) hagueres desembragat
(ell/ella/vosté) haguera desembragat
(nosaltres) haguérem desembragat
(vosaltres) haguéreu desembragat
(ells/elles/vostés) hagueren desembragat

IMPERATIU
Present

desembraga (tu)
desembrague (ell/ella/vosté)
desembraguem (nosaltres)
desembragueu (vosaltres)
desembraguen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb desembragar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
desembragar






Participio
desembragado
desembragada
desembragados
desembragadas



Gerundio
desembragando






INDICATIVO
Presente
(yo) desembrago
(tu) desembragas
(el/ella/Ud.) desembraga
(nosotros) desembragamos
(vosotros) desembragáis
(ellos/ellas/Uds.) desembragan

Pretérito perfecto simple
(yo) desembragué
(tu) desembragaste
(el/ella/Ud.) desembragó
(nosotros) desembragamos
(vosotros) desembragasteis
(ellos/ellas/Uds.) desembragaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he desembragado
(tu) has desembragado
(el/ella/Ud.) ha desembragado
(nosotros) hemos desembragado
(vosotros) habéis desembragado
(ellos/ellas/Uds.) han desembragado

Pretérito imperfecto
(yo) desembragaba
(tu) desembragabas
(el/ella/Ud.) desembragaba
(nosotros) desembragábamos
(vosotros) desembragabais
(ellos/ellas/Uds.) desembragaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había desembragado
(tu) habías desembragado
(el/ella/Ud.) había desembragado
(nosotros) habíamos desembragado
(vosotros) habíais desembragado
(ellos/ellas/Uds.) habían desembragado

Pretérito anterior
(yo) hube desembragado
(tu) hubiste desembragado
(el/ella/Ud.) hubo desembragado
(nosotros) hubimos desembragado
(vosotros) hubisteis desembragado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron desembragado

Futuro simple
(yo) desembragaré
(tu) desembragarás
(el/ella/Ud.) desembragará
(nosotros) desembragaremos
(vosotros) desembragaréis
(ellos/ellas/Uds.) desembragarán

Futuro compuesto
(yo) habré desembragado
(tu) habrás desembragado
(el/ella/Ud.) habrá desembragado
(nosotros) habremos desembragado
(vosotros) habréis desembragado
(ellos/ellas/Uds.) habrán desembragado

Condicional simple
(yo) desembragaría
(tu) desembragarías
(el/ella/Ud.) desembragaría
(nosotros) desembragaríamos
(vosotros) desembragaríais
(ellos/ellas/Uds.) desembragarían

Condicional compuesto
(yo) habría desembragado
(tu) habrías desembragado
(el/ella/Ud.) habría desembragado
(nosotros) habríamos desembragado
(vosotros) habríais desembragado
(ellos/ellas/Uds.) habrían desembragado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) desembrague
(tu) desembragues
(el/ella/Ud.) desembrague
(nosotros) desembraguemos
(vosotros) desembraguéis
(ellos/ellas/Uds.) desembraguen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya desembragado
(tu) hayas desembragado
(el/ella/Ud.) haya desembragado
(nosotros) hayamos desembragado
(vosotros) hayáis desembragado
(ellos/ellas/Uds.) hayan desembragado

Pretérito imperfecto I
(yo) desembragara
(tu) desembragaras
(el/ella/Ud.) desembragara
(nosotros) desembragáramos
(vosotros) desembragarais
(ellos/ellas/Uds.) desembragaran

Pretérito imperfecto II
(yo) desembragase
(tu) desembragases
(el/ella/Ud.) desembragase
(nosotros) desembragásemos
(vosotros) desembragaseis
(ellos/ellas/Uds.) desembragasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera desembragado
(tu) hubieras desembragado
(el/ella/Ud.) hubiera desembragado
(nosotros) hubiéramos desembragado
(vosotros) hubierais desembragado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran desembragado

Futuro simple
(yo) desembragare
(tu) desembragares
(el/ella/Ud.) desembragare
(nosotros) desembragáremos
(vosotros) desembragareis
(ellos/ellas/Uds.) desembragaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere desembragado
(tu) hubieres desembragado
(el/ella/Ud.) hubiere desembragado
(nosotros) hubiéremos desembragado
(vosotros) hubiereis desembragado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren desembragado

IMPERATIVO
Presente

desembraga (tu)
desembrague (el/ella/Ud.)
desembraguemos (nosotros)
desembragad (vosotros)
desembraguen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar