desenamorar (Diccionari)

desenamorar
1. v. tr. Fer cessar d'estar enamorat.
2. v. pron. Cessar d'estar enamorat.

desenamorar (Traducció Valencià-Castellà)

desenamorar v. tr. desenamorar.

desenamorar (Traducció Castellà-Valencià)

desenamorar v. tr. desenamorar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desenamorar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desenamorar






Participi
desenamorat
desenamorada
desenamorats
desenamorades



Gerundi
desenamorant






INDICATIU
Present
(jo) desenamore
(tu) desenamores
(ell/ella/vosté) desenamora
(nosaltres) desenamorem
(vosaltres) desenamoreu
(ells/elles/vostés) desenamoren

Perfet
(jo) he desenamorat
(tu) has desenamorat
(ell/ella/vosté) ha desenamorat
(nosaltres) hem desenamorat
(vosaltres) heu desenamorat
(ells/elles/vostés) han desenamorat

Passat simple
(jo) desenamorí
(tu) desenamorares
(ell/ella/vosté) desenamorà
(nosaltres) desenamoràrem
(vosaltres) desenamoràreu
(ells/elles/vostés) desenamoraren

Passat perifràstic
(jo) vaig desenamorar
(tu) vas (o vares) desenamorar
(ell/ella/vosté) va desenamorar
(nosaltres) vam (o vàrem) desenamorar
(vosaltres) vau (o vàreu) desenamorar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desenamorar

Imperfet
(jo) desenamorava
(tu) desenamoraves
(ell/ella/vosté) desenamorava
(nosaltres) desenamoràvem
(vosaltres) desenamoràveu
(ells/elles/vostés) desenamoraven

Plusquamperfet
(jo) havia desenamorat
(tu) havies desenamorat
(ell/ella/vosté) havia desenamorat
(nosaltres) havíem desenamorat
(vosaltres) havíeu desenamorat
(ells/elles/vostés) havien desenamorat

Passat anterior
(jo) haguí desenamorat
(tu) hagueres desenamorat
(ell/ella/vosté) hagué desenamorat
(nosaltres) haguérem desenamorat
(vosaltres) haguéreu desenamorat
(ells/elles/vostés) hagueren desenamorat

Futur
(jo) desenamoraré
(tu) desenamoraràs
(ell/ella/vosté) desenamorarà
(nosaltres) desenamorarem
(vosaltres) desenamorareu
(ells/elles/vostés) desenamoraran

Futur perfet
(jo) hauré desenamorat
(tu) hauràs desenamorat
(ell/ella/vosté) haurà desenamorat
(nosaltres) haurem desenamorat
(vosaltres) haureu desenamorat
(ells/elles/vostés) hauran desenamorat

Condicional
(jo) desenamoraria
(tu) desenamoraries
(ell/ella/vosté) desenamoraria
(nosaltres) desenamoraríem
(vosaltres) desenamoraríeu
(ells/elles/vostés) desenamorarien

Condicional perfet
(jo) hauria desenamorat
(tu) hauries desenamorat
(ell/ella/vosté) hauria desenamorat
(nosaltres) hauríem desenamorat
(vosaltres) hauríeu desenamorat
(ells/elles/vostés) haurien desenamorat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desenamore
(tu) desenamores
(ell/ella/vosté) desenamore
(nosaltres) desenamorem
(vosaltres) desenamoreu
(ells/elles/vostés) desenamoren

Perfet
(jo) haja desenamorat
(tu) hages desenamorat
(ell/ella/vosté) haja desenamorat
(nosaltres) hàgem desenamorat
(vosaltres) hàgeu desenamorat
(ells/elles/vostés) hagen desenamorat

Imperfet
(jo) desenamorara
(tu) desenamorares
(ell/ella/vosté) desenamorara
(nosaltres) desenamoràrem
(vosaltres) desenamoràreu
(ells/elles/vostés) desenamoraren

Plusquamperfet
(jo) haguera desenamorat
(tu) hagueres desenamorat
(ell/ella/vosté) haguera desenamorat
(nosaltres) haguérem desenamorat
(vosaltres) haguéreu desenamorat
(ells/elles/vostés) hagueren desenamorat

IMPERATIU
Present

desenamora (tu)
desenamore (ell/ella/vosté)
desenamorem (nosaltres)
desenamoreu (vosaltres)
desenamoren (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb desenamorar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
desenamorar






Participio
desenamorado
desenamorada
desenamorados
desenamoradas



Gerundio
desenamorando






INDICATIVO
Presente
(yo) desenamoro
(tu) desenamoras
(el/ella/Ud.) desenamora
(nosotros) desenamoramos
(vosotros) desenamoráis
(ellos/ellas/Uds.) desenamoran

Pretérito perfecto simple
(yo) desenamoré
(tu) desenamoraste
(el/ella/Ud.) desenamoró
(nosotros) desenamoramos
(vosotros) desenamorasteis
(ellos/ellas/Uds.) desenamoraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he desenamorado
(tu) has desenamorado
(el/ella/Ud.) ha desenamorado
(nosotros) hemos desenamorado
(vosotros) habéis desenamorado
(ellos/ellas/Uds.) han desenamorado

Pretérito imperfecto
(yo) desenamoraba
(tu) desenamorabas
(el/ella/Ud.) desenamoraba
(nosotros) desenamorábamos
(vosotros) desenamorabais
(ellos/ellas/Uds.) desenamoraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había desenamorado
(tu) habías desenamorado
(el/ella/Ud.) había desenamorado
(nosotros) habíamos desenamorado
(vosotros) habíais desenamorado
(ellos/ellas/Uds.) habían desenamorado

Pretérito anterior
(yo) hube desenamorado
(tu) hubiste desenamorado
(el/ella/Ud.) hubo desenamorado
(nosotros) hubimos desenamorado
(vosotros) hubisteis desenamorado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron desenamorado

Futuro simple
(yo) desenamoraré
(tu) desenamorarás
(el/ella/Ud.) desenamorará
(nosotros) desenamoraremos
(vosotros) desenamoraréis
(ellos/ellas/Uds.) desenamorarán

Futuro compuesto
(yo) habré desenamorado
(tu) habrás desenamorado
(el/ella/Ud.) habrá desenamorado
(nosotros) habremos desenamorado
(vosotros) habréis desenamorado
(ellos/ellas/Uds.) habrán desenamorado

Condicional simple
(yo) desenamoraría
(tu) desenamorarías
(el/ella/Ud.) desenamoraría
(nosotros) desenamoraríamos
(vosotros) desenamoraríais
(ellos/ellas/Uds.) desenamorarían

Condicional compuesto
(yo) habría desenamorado
(tu) habrías desenamorado
(el/ella/Ud.) habría desenamorado
(nosotros) habríamos desenamorado
(vosotros) habríais desenamorado
(ellos/ellas/Uds.) habrían desenamorado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) desenamore
(tu) desenamores
(el/ella/Ud.) desenamore
(nosotros) desenamoremos
(vosotros) desenamoréis
(ellos/ellas/Uds.) desenamoren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya desenamorado
(tu) hayas desenamorado
(el/ella/Ud.) haya desenamorado
(nosotros) hayamos desenamorado
(vosotros) hayáis desenamorado
(ellos/ellas/Uds.) hayan desenamorado

Pretérito imperfecto I
(yo) desenamorara
(tu) desenamoraras
(el/ella/Ud.) desenamorara
(nosotros) desenamoráramos
(vosotros) desenamorarais
(ellos/ellas/Uds.) desenamoraran

Pretérito imperfecto II
(yo) desenamorase
(tu) desenamorases
(el/ella/Ud.) desenamorase
(nosotros) desenamorásemos
(vosotros) desenamoraseis
(ellos/ellas/Uds.) desenamorasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera desenamorado
(tu) hubieras desenamorado
(el/ella/Ud.) hubiera desenamorado
(nosotros) hubiéramos desenamorado
(vosotros) hubierais desenamorado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran desenamorado

Futuro simple
(yo) desenamorare
(tu) desenamorares
(el/ella/Ud.) desenamorare
(nosotros) desenamoráremos
(vosotros) desenamorareis
(ellos/ellas/Uds.) desenamoraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere desenamorado
(tu) hubieres desenamorado
(el/ella/Ud.) hubiere desenamorado
(nosotros) hubiéremos desenamorado
(vosotros) hubiereis desenamorado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren desenamorado

IMPERATIVO
Presente


desenamore (el/ella/Ud.)
desenamoremos (nosotros)
desenamorad (vosotros)
desenamoren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar