desencollir (Traducció Valencià-Castellà)

desencollir v. tr. i pron. desencoger.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desencollir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desencollir






Participi
desencollit
desencollida
desencollits
desencollides



Gerundi
desencollint






INDICATIU
Present
(jo) desencollisc
(tu) desencolleixes (o desencollixes)
(ell/ella/vosté) desencolleix (o desencollix)
(nosaltres) desencollim
(vosaltres) desencolliu
(ells/elles/vostés) desencolleixen (o desencollixen)

Perfet
(jo) he desencollit
(tu) has desencollit
(ell/ella/vosté) ha desencollit
(nosaltres) hem desencollit
(vosaltres) heu desencollit
(ells/elles/vostés) han desencollit

Passat simple
(jo) desencollí
(tu) desencollires
(ell/ella/vosté) desencollí
(nosaltres) desencollírem
(vosaltres) desencollíreu
(ells/elles/vostés) desencolliren

Passat perifràstic
(jo) vaig desencollir
(tu) vas (o vares) desencollir
(ell/ella/vosté) va desencollir
(nosaltres) vam (o vàrem) desencollir
(vosaltres) vau (o vàreu) desencollir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desencollir

Imperfet
(jo) desencollia
(tu) desencollies
(ell/ella/vosté) desencollia
(nosaltres) desencollíem
(vosaltres) desencollíeu
(ells/elles/vostés) desencollien

Plusquamperfet
(jo) havia desencollit
(tu) havies desencollit
(ell/ella/vosté) havia desencollit
(nosaltres) havíem desencollit
(vosaltres) havíeu desencollit
(ells/elles/vostés) havien desencollit

Passat anterior
(jo) haguí desencollit
(tu) hagueres desencollit
(ell/ella/vosté) hagué desencollit
(nosaltres) haguérem desencollit
(vosaltres) haguéreu desencollit
(ells/elles/vostés) hagueren desencollit

Futur
(jo) desencolliré
(tu) desencolliràs
(ell/ella/vosté) desencollirà
(nosaltres) desencollirem
(vosaltres) desencollireu
(ells/elles/vostés) desencolliran

Futur perfet
(jo) hauré desencollit
(tu) hauràs desencollit
(ell/ella/vosté) haurà desencollit
(nosaltres) haurem desencollit
(vosaltres) haureu desencollit
(ells/elles/vostés) hauran desencollit

Condicional
(jo) desencolliria
(tu) desencolliries
(ell/ella/vosté) desencolliria
(nosaltres) desencolliríem
(vosaltres) desencolliríeu
(ells/elles/vostés) desencollirien

Condicional perfet
(jo) hauria desencollit
(tu) hauries desencollit
(ell/ella/vosté) hauria desencollit
(nosaltres) hauríem desencollit
(vosaltres) hauríeu desencollit
(ells/elles/vostés) haurien desencollit

SUBJUNTIU
Present
(jo) desencollisca
(tu) desencollisques
(ell/ella/vosté) desencollisca
(nosaltres) desencollim
(vosaltres) desencolliu
(ells/elles/vostés) desencollisquen

Perfet
(jo) haja desencollit
(tu) hages desencollit
(ell/ella/vosté) haja desencollit
(nosaltres) hàgem desencollit
(vosaltres) hàgeu desencollit
(ells/elles/vostés) hagen desencollit

Imperfet
(jo) desencollira
(tu) desencollires
(ell/ella/vosté) desencollira
(nosaltres) desencollírem
(vosaltres) desencollíreu
(ells/elles/vostés) desencolliren

Plusquamperfet
(jo) haguera desencollit
(tu) hagueres desencollit
(ell/ella/vosté) haguera desencollit
(nosaltres) haguérem desencollit
(vosaltres) haguéreu desencollit
(ells/elles/vostés) hagueren desencollit

IMPERATIU
Present

desencolleix (o desencollix) (tu)
desencollisca (ell/ella/vosté)
desencollim (nosaltres)
desencolliu (vosaltres)
desencollisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar