desfer
1.
a.
v. tr.
Destruir (allò que s'ha fet).
Desfem la paret que vam fer malament.
b.
v. tr.
[
esp.
]
Desajuntar les parts o els elements (d'una cosa), desmuntar-la, desarmar-la, etc.
Desfer una xàrcia, un vestit, una màquina.
c.
v. tr.
[
esp.
]
Llevar (a una cosa) la forma o estructura, desordenar-la, desarranjar-la, etc.
Desfer una figura d'argila, la roba del llit, la maleta.
d.
v. tr.
[
esp.
]
Deslligar, descordar, descosir, etc.
Desfer un nuc, els cordons de les sabates, una costura.
e.
v. tr.
[
esp.
]
Anul·lar, tornar arrere.
Desfer un tractat econòmic, un contracte, un nomenament.
f.
v. pron.
Desfer-se una bastida, un nuc.
g.
desfer el llit
Llevar-ne la roba per tornar-lo a fer.
2.
a.
v. pron.
Deslligar-se, descordar-se, etc. d'allò que subjecta, que es vol llevar, etc.
Desfer-se de la camisa, la corbata, les calces.
b.
v. pron.
Desembarassar-se, desempallegar-se.
Desfer-se d'un contrari, d'un enemic, d'un lladre.
c.
v. pron.
[
p. ext.
]
Assassinar algú que constituïa una molèstia, una amenaça, etc.
Es desféu del criminal amb una pistola.
3.
a.
v. tr.
Fer fondre, dissipar, dissoldre, reduir a trossets molt menuts (alguna cosa).
Cal desfer els alls amb el morter. El Sol desfà la neu. Desfer la mantega al foc.
b.
v. pron.
Desfer-se la neu, el sucre.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Algun dia el desfaré a bufetades.
d.
v. tr.
[
fig.
]
Dissipar, aclarir (un dubte, un malentés, etc.).
e.
desfer-se els núvols
(o
el temps,
o
el cel,
etc.)
en pluja
(o
en neu,
o
en pedra,
etc.)
Posar-se a ploure (o a nevar, o a pedregar, etc.) amb una gran intensitat.
f.
desfer-se en plors
(o
en llàgrimes,
o
en compliments,
etc.)
Manifestar, algú, sense cap contenció, un moviment o un estat de l'ànim.
g.
desfer-se per
Esforçar-se molt, sacrificar-se, per ajudar, per complaure, etc., algú altre.
4.
v. tr.
Abatre, fer perdre el coratge.
Tant de treball l'ha desfet.
5.
v. tr.
Derrotar totalment, posar en confusió (un exèrcit enemic).