desil·lusionar (Diccionari)

desil·lusionar
1. v. tr. Llevar la il·lusió. La seua absència el va desil·lusionar.
2. v. pron. Perdre la il·lusió.

desil·lusionar (Traducció Valencià-Castellà)

desil·lusionar v. tr. desengañar, desilusionar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb desil·lusionar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
desil·lusionar






Participi
desil·lusionat
desil·lusionada
desil·lusionats
desil·lusionades



Gerundi
desil·lusionant






INDICATIU
Present
(jo) desil·lusione
(tu) desil·lusiones
(ell/ella/vosté) desil·lusiona
(nosaltres) desil·lusionem
(vosaltres) desil·lusioneu
(ells/elles/vostés) desil·lusionen

Perfet
(jo) he desil·lusionat
(tu) has desil·lusionat
(ell/ella/vosté) ha desil·lusionat
(nosaltres) hem desil·lusionat
(vosaltres) heu desil·lusionat
(ells/elles/vostés) han desil·lusionat

Passat simple
(jo) desil·lusioní
(tu) desil·lusionares
(ell/ella/vosté) desil·lusionà
(nosaltres) desil·lusionàrem
(vosaltres) desil·lusionàreu
(ells/elles/vostés) desil·lusionaren

Passat perifràstic
(jo) vaig desil·lusionar
(tu) vas (o vares) desil·lusionar
(ell/ella/vosté) va desil·lusionar
(nosaltres) vam (o vàrem) desil·lusionar
(vosaltres) vau (o vàreu) desil·lusionar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) desil·lusionar

Imperfet
(jo) desil·lusionava
(tu) desil·lusionaves
(ell/ella/vosté) desil·lusionava
(nosaltres) desil·lusionàvem
(vosaltres) desil·lusionàveu
(ells/elles/vostés) desil·lusionaven

Plusquamperfet
(jo) havia desil·lusionat
(tu) havies desil·lusionat
(ell/ella/vosté) havia desil·lusionat
(nosaltres) havíem desil·lusionat
(vosaltres) havíeu desil·lusionat
(ells/elles/vostés) havien desil·lusionat

Passat anterior
(jo) haguí desil·lusionat
(tu) hagueres desil·lusionat
(ell/ella/vosté) hagué desil·lusionat
(nosaltres) haguérem desil·lusionat
(vosaltres) haguéreu desil·lusionat
(ells/elles/vostés) hagueren desil·lusionat

Futur
(jo) desil·lusionaré
(tu) desil·lusionaràs
(ell/ella/vosté) desil·lusionarà
(nosaltres) desil·lusionarem
(vosaltres) desil·lusionareu
(ells/elles/vostés) desil·lusionaran

Futur perfet
(jo) hauré desil·lusionat
(tu) hauràs desil·lusionat
(ell/ella/vosté) haurà desil·lusionat
(nosaltres) haurem desil·lusionat
(vosaltres) haureu desil·lusionat
(ells/elles/vostés) hauran desil·lusionat

Condicional
(jo) desil·lusionaria
(tu) desil·lusionaries
(ell/ella/vosté) desil·lusionaria
(nosaltres) desil·lusionaríem
(vosaltres) desil·lusionaríeu
(ells/elles/vostés) desil·lusionarien

Condicional perfet
(jo) hauria desil·lusionat
(tu) hauries desil·lusionat
(ell/ella/vosté) hauria desil·lusionat
(nosaltres) hauríem desil·lusionat
(vosaltres) hauríeu desil·lusionat
(ells/elles/vostés) haurien desil·lusionat

SUBJUNTIU
Present
(jo) desil·lusione
(tu) desil·lusiones
(ell/ella/vosté) desil·lusione
(nosaltres) desil·lusionem
(vosaltres) desil·lusioneu
(ells/elles/vostés) desil·lusionen

Perfet
(jo) haja desil·lusionat
(tu) hages desil·lusionat
(ell/ella/vosté) haja desil·lusionat
(nosaltres) hàgem desil·lusionat
(vosaltres) hàgeu desil·lusionat
(ells/elles/vostés) hagen desil·lusionat

Imperfet
(jo) desil·lusionara
(tu) desil·lusionares
(ell/ella/vosté) desil·lusionara
(nosaltres) desil·lusionàrem
(vosaltres) desil·lusionàreu
(ells/elles/vostés) desil·lusionaren

Plusquamperfet
(jo) haguera desil·lusionat
(tu) hagueres desil·lusionat
(ell/ella/vosté) haguera desil·lusionat
(nosaltres) haguérem desil·lusionat
(vosaltres) haguéreu desil·lusionat
(ells/elles/vostés) hagueren desil·lusionat

IMPERATIU
Present

desil·lusiona (tu)
desil·lusione (ell/ella/vosté)
desil·lusionem (nosaltres)
desil·lusioneu (vosaltres)
desil·lusionen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar