deslluir (Diccionari)

deslluir
1. v. tr. Llevar lluïment (a alguna cosa).
2. v. pron. Perdre lluïment.

deslluir (Traducció Valencià-Castellà)

deslluir v. tr. deslucir, ajar, desagraciar.

deslluir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu







Participi







Gerundi







INDICATIU
Present







Perfet
(jo) he
(tu) has
(ell/ella/vosté) ha
(nosaltres) hem
(vosaltres) heu
(ells/elles/vostés) han

Passat simple







Passat perifràstic
(jo) vaig deslluir
(tu) vas (o vares) deslluir
(ell/ella/vosté) va deslluir
(nosaltres) vam (o vàrem) deslluir
(vosaltres) vau (o vàreu) deslluir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) deslluir

Imperfet







Plusquamperfet
(jo) havia
(tu) havies
(ell/ella/vosté) havia
(nosaltres) havíem
(vosaltres) havíeu
(ells/elles/vostés) havien

Passat anterior
(jo) haguí
(tu) hagueres
(ell/ella/vosté) hagué
(nosaltres) haguérem
(vosaltres) haguéreu
(ells/elles/vostés) hagueren

Futur







Futur perfet
(jo) hauré
(tu) hauràs
(ell/ella/vosté) haurà
(nosaltres) haurem
(vosaltres) haureu
(ells/elles/vostés) hauran

Condicional







Condicional perfet
(jo) hauria
(tu) hauries
(ell/ella/vosté) hauria
(nosaltres) hauríem
(vosaltres) hauríeu
(ells/elles/vostés) haurien

SUBJUNTIU
Present







Perfet
(jo) haja
(tu) hages
(ell/ella/vosté) haja
(nosaltres) hàgem
(vosaltres) hàgeu
(ells/elles/vostés) hagen

Imperfet







Plusquamperfet
(jo) haguera
(tu) hagueres
(ell/ella/vosté) haguera
(nosaltres) haguérem
(vosaltres) haguéreu
(ells/elles/vostés) hagueren

IMPERATIU
Present







Et pot interessar