desmanegar
1.
a. 
v. tr. 
Llevar el mànec.
 Desmanegar una aixada.
b. 
v. pron. 
Perdre el mànec, cessar de tindre mànec.
 El pic s'ha desmanegat.
2.
a. 
v. tr. 
Desballestar, desajustar.
b. 
v. tr. 
[
p. ext.
]
 
Crebantar, desgavellar.
 No em claves estos colps, que em desmanegaràs.
c. 
v. tr. 
[
fig.
]
 
Embolicar (un assumpte, una qüestió, etc.).
d. 
desmanegar-se per
 Esforçar-se afanyosament a obtindre una cosa.