desmanegar
1.
a.
v. tr.
Llevar el mànec.
Desmanegar una aixada.
b.
v. pron.
Perdre el mànec, cessar de tindre mànec.
El pic s'ha desmanegat.
2.
a.
v. tr.
Desballestar, desajustar.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Crebantar, desgavellar.
No em claves estos colps, que em desmanegaràs.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Embolicar (un assumpte, una qüestió, etc.).
d.
desmanegar-se per
Esforçar-se afanyosament a obtindre una cosa.